MonPlaneta
L’aigua líquida va desaparèixer de Mart fa 2.000 milions d’anys

Gràcies als dipòsits de sal de Mart, s’ha pogut saber quan va desaparèixer la darrera aigua líquida del planeta. Segons un estudi de Caltech (Estats Units), publicat a la revista ‘AGU Advances’, va ser fa uns 2.000 milions d’anys, molt més tard del que s’havia pensat fins ara.

Tot i que a Mart hi ha molts tipus de sals diferents, els més interessants per a conèixer aquesta part de la història del planeta són els clorurs, com ara el de sodi (el que habitualment coneixem com a sal). Aquests compostos són molt solubles en aigua i, per tant, els dipòsits d’aquest tipus que hi ha a la superfície són a les regions del planeta que es va assecar més tard.

El pol sud de Mart  | NASA
El pol sud de Mart | NASA

Trobar aquestes sals a Mart no és gens difícil, i fins i tot es pot fer des de l’òrbita del planeta. Gràcies a la seva signatura química, el Mars Reconnaisance Orbiter va poder elaborar un mapa dels dipòsits de clorurs de la superfície, que va ser analitzat pels investigadors per conèixer més detalls de l’aigua on havien estat dissolts.

Curiosament, en comptes de trobar-se al fons de les conques, els dipòsits són molt més habituals a canals estrets, cosa que indica que es devien assecar abans d’arribar al seu destí. A més, aquests dipòsits són força estrets i poc profunds, de menys de tres metres, cosa que indica molt de temps amb aigua corrent i assecant-se però molt lluny dels grans dipòsits de sal del nostre planeta, on ha fluït durant moltíssims temps més.

El planeta Mart

L’únic que quedava per saber era l’antiguitat d’aquests dipòsits. Normalment es fa servir la quantitat de cràters que hi ha, però els canals eren massa estrets com per trobar-ne gaires. Així doncs, es van datar els dipòsits de roca que hi ha a sota, que marquen un màxim d’antiguitat d’aquestes sals. Així és com es va arribar a la xifra aproximada de 2.000 milions d’anys, molt més tard del que s’havia pensat fins ara.

Tot i que aquest descobriment no permet conèixer amb exactitud la història de l’aigua a Mart, dóna informació interessant, una part d’un trencaclosques molt complicat. Segons els investigadors, aquestes darreres restes d’aigua devien correspondre a la fusió estacional de dipòsits de gel, no pas a un flux d’aigua constant. Caldrà, doncs, continuar mirant d’aprendre més coses sobre el passat del planeta.

Més notícies
Autoretrat del vehicle Curiosity al cràter Gale, a Mart  | NASA / JPL - Caltech / MSSS

Troben carboni a la superfície de Mart, un possible indici de vida passada

Hi ha diverses teories per explicar la presència d'aquest element, bàsic per a la vida
:  - Mobile
Reproducció artística del Valles Marineris de Mart | Wikimedia Commons

Descobreixen grans quantitats d’aigua a la vall més gran de Mart

La seva presència podria ser una ajuda extraordinària per als humans que hi viatgin
:  - Mobile
El delta del cràter Jezero, a Mart, vist des del vehicle d'exploració Perseverance | NASA

El vehicle Perseverance de la NASA fa un descobriment sorprenent a Mart

Ha trobat el que segurament són les roques més antiques del cràter Jezero, que es creu que són d'origen volcànic
:  - Mobile
El planeta Mart  | xx

Els ‘falsos fòssils’ podrien confondre la cerca de vida a Mart

Alguns processos químics creen formes semblants a les d'organismes vius a la Terra i allí podria passar el mateix
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa