MonPlaneta
L’Agència Espacial Europea és a punt de rebre un impuls sense precedents

Els ministres de recerca d’Europa comencen aquest dimarts una reunió a París que pot donar un impuls sense precedents a l’Agència Espacial Europea (ESA). Segons expliquen des de la mateixa organització, els responsables en matèria d’investigació dels 22 països que en formen part es troben per pactar les contribucions als futurs pressupostos de l’ESA, que podrien augmentar fins a un 25% respecte l’actual.

Les activitats futures de l’agència, que inclouen missions a la Lluna, a Mart, nous satèl·lits meteorològics i l’encriptació de les comunicacions globals, s’espera que tinguin un cost de 18.500 milions d’euros. Aconseguir aquests fons, però, no serà flors i violes, especialment tenint en compte com ha augmentat el cost de la vida a Europa i com els estats també estan patint aquesta crisi.

Tot està a punt perquè comenci la reunió de ministres de recerca europeus | ESA
Tot està a punt perquè comenci la reunió de ministres de recerca europeus | ESA

Dos dies de negociacions dures

Tot plegat podria fer que alguns governs vulguin reduir la seva aportació, i això pot ser un problema tenint en compte que les reunions sobre el programa i els pressupostos de l’Agència Espacial Europea s’acorden cada tres anys. Així doncs, seran dos dies de negociacions molt dures on, a més dels 3.100 milions d’euros que cal destinar obligatòriament a recerca, cada estat decidirà on posa més o menys diners, segons els seus interessos i la seva capacitat econòmica.

Així, per exemple, Alemanya, França i Itàlia estan més interessats en els 3.200 milions necessaris per desenvolupar coets mentre que els britànics, per la seva banda, es dediquen més als projectes de telecomunicacions, pels que fan falta 2.400 milions. Altres volen dedicar-se a projectes d’observació de la Terra (3.000 milions) i, finalment, n’hi ha que volen participar en la part dedicada a l’exploració humana i robòtica de l’espai (2.900 milions).

La seu de l'Agència Espacial Europea, a París | ESA (CC BY-SA 3.0)
La seu de l’Agència Espacial Europea, a París | ESA (CC BY-SA 3.0)

Aquest darrer grup ha rebut una empenta molt important: la càpsula Orion de la NASA, que acaba de passar pel costat de la Lluna en la missió Artemis I, està propulsada per un mòdul de fabricació europea. I tot i això, els països de l’ESA tenen clar que s’han quedat enrere en la cursa espacial, amb no només els Estats Units sinó també la Xina aconseguint grans èxits i amb inversions molt més grosses. Així doncs, aquesta trobada de ministres mirarà de donar una gran empenta al pes específic d’Europa en l’exploració de l’espai.

Projectes molt diversos

Entre els grans projectes dels propers anys hi ha el nou coet europeu, l‘Ariane 6, la construcció del qual s’està endarrerint. Si la trobada aconsegueix cobrir els 200 milions d’euros que falten al seu pressupost, podria acabar-se i ser a punt pel primer llançament a finals de 2023. El Regne Unit, per la seva banda, vol aconseguir 360 milions d’euros pel seu ‘rover’ Rosalind Franklin, que havia d’anar a Mart en un coet rus i que ara haurà de repensar com fer el trajecte. El projecte de satèl·lits d’internet de banda ampla Iris2, finalment, tindrà un cost total de 6.000 milions d’euros. La generació d’energia solar a l’espai, a més, serà un altre dels projectes que es valorarà a la reunió.

Patrick Child (Comissió Europea, esquerra) i Josef Aschbacher, director de l'Agència Espacial Europea | ESA
Patrick Child (Comissió Europea, esquerra) i Josef Aschbacher, director de l’Agència Espacial Europea | ESA

Caldrà veure, doncs, a quins acords arriben els ministres europeus entre dimarts i dimecres ja que, d’això, en depèn en gran mesura si Europa continua sent una potència espacial de segona o si fa un salt tant qualitatiu com quantitatiu de cara a posar-se, o si més no a apropar-se, al nivell dels grans líders de l’exploració del cosmos.

Més notícies
Les energies solar i eòlica han evitat que la inflació a la Unió Europea fos encara més salvatge

La Unió Europea bat el seu rècord de producció solar i eòlica

La crisi del gas rus ha empès aquestes renovables fins el 24% del 'mix' elèctric
:  - Mobile
La reobertura de les centrals tèrmiques de carbó a causa de la crisi del gas és un dels símbols de les contradiccions d'una Europa que, fins ara, liderava la lluita contra el canvi climàtic

‘Nature’ reclama a Europa que continuï liderant l’acció climàtica

Un editorial de la revista afirma que el continent corre el risc de "desfer tota la feina" a causa de la invasió d'Ucraïna
:  - Mobile
L'X-37B és una petita nau nord-americana envoltada de misteri | Força Aèria dels Estats Units

Una nau secreta nord-americana aterra després de 2 anys i mig a l’espai

L'X-37B de la Força Espacial dels Estats Units, un projecte de què se sap molt poc, ha batut rècords
:  - Mobile
El programari de la Mars Express, llançada el 2003, va ser creat basant-se en Windows 98

L’Agència Espacial Europea actualitzarà el Windows 98 de la Mars Express

La sonda fa servir el mateix sistema operatiu des de 2003
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa