Un equip de científics de diverses universitats alemanys i austríaques han presentat els resultats dels seus darrers experiments, que podrien suposar una passa important per a la colonització de la Lluna. Segons proposen en un article publicat a ‘Scientific Reports’, la llum del Sol es podria fer servir per fondre la pols que cobreix la superfície de la Lluna i, així, aconseguir un material amb el qual pavimentar carreteres que facilitin la mobilitat al nostre satèl·lit.
Una ajuda inestimable per a la colonització de la Lluna
Constuir carreteres a la Lluna podria ser essencial per al futur, amb un bon grapat de missions de diversos països que tenen com a objectiu a mitjà o llarg termini no només tornar a dur-hi persones sinó, fins i tot, establir-hi una presència humana permanent. Gràcies a aquest ‘paviment’, a més, no només es facilitaria el desplaçament per la superfície lunar i s’evitaria l’acumulació de pols als vehicles i als instruments científics sinó que, fins i tot, es podrien construir pistes d’allunatge per a les naus que arribin i marxin de la Lluna. Això, a més, també ajudaria a complir un altre dels grans plans per al satèl·lit: que sigui una plataforma de llançament per a l’exploració, humana o robòtica, d’altres planetes o llunes.
Uns primeres resultats encoratjadors
Essencialment, la idea proposada per aquests investigadors és fer servir un concentrador solar que, fent servir lents, fongui la pols directament amb la seva llum. Per fer-ho, caldrien lents enormes, d’uns 2 metres de diàmetre, i que serien força cares. No obstant això, i per provar si funcionaria, els científics van fer servir un làser amb la mateixa energia que es podria obtenir del Sol.
Fent servir aquest làser i un material que imita les propietats de la pols lunar, es va aconseguir crear ‘rajoles’ d’uns 25 centímetres de diàmetre. A partir d’aquí, els autors d’aquest estudi fins i tot van jugar amb diverses formes geomètriques buscant quina seria la millor per a construir carreteres. No obstant això, els seus mateixos creadors apunten que queda molta feina per fer, ja que tant la creació en condicions de gravetat baixa com la capacitat de les rajoles de resistir el reactor d’un coet encara es desconeixen.
