Les interfícies cervell-ordinador ja han aconseguit permetre parlar a una velocitat pràcticament normal. Segons un article prepublicat a ‘bioRxiv’ per un equip de la Universitat de Stanford, als Estats Units, una pacient amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) ha batut el rècord en aquest camp i ha aconseguit comunicar-se a 62 paraules per minut, tres vegades més ràpid que fins ara.
En aquest cas, es tracta d’una dona que va perdre la capacitat de parlar fa 8 anys i que, fins ara, havia de fer servir una pissarra o una tauleta per transmetre el que volia dir. Després d’haver-se presentat voluntària per rebre un implant cerebral, ara pot fer-ho a una velocitat que pot permetre tenir una conversa més o menys fluïda. En condicions normals, les persones parlem a una velocitat d’unes 160 paraules per minut, que continua sent la manera més ràpida d’establir comunicació entre humans.
Una tecnologia gairebé a punt de comercialitzar
Un gran avenç que fa que les tecnologies cervell-ordinador, que volen ‘llegir’ el pensament per traduir-lo en accions de diversos tipus d’aparells, siguin cada cop més a prop de ser una realitat quotidiana. En el seu estadi de desenvolupament actual, de fet, alguns experts creuen que ja podria tenir un mercat força gros.
Un sistema emprat originalment per al moviment
L’anunci d’aquest avenç ha estat acompanyat d’una nota agredolça ja que, el mateix dia que es va presentar l’estudi al servidor de prepublicació, el seu coautor Krishna Shenoy va morir de càncer de pàncrees. Shenoy va dedicar tota la seva carrera a millorar la velocitat de comunicació amb implants cerebrals. El que feia servir era una petita superfície d’elèctrodes que es connecten al còrtex motor, la regió del cervell que controla el moviment. Així es pot registrar l’activitat de les seves neurones i trobar patrons que reflecteixen els moviments en què pensa la persona. Així es poden identificar i descodificar en temps real, permetent moure un cursor, escriure en un teclat, jugar a videojocs o fins i tot controlar un robot.
A partir d’aquí, els investigadors van mirar d’esbrinar si el còrtex motor també tenia informació sobre els moviments de la parla. Si fos així, es podria acabar identificant els senyals corresponents als moviments de la boca, la llengua i les cordes vocals i convertirles en paraules. Tot i que són moviments subtils, aquest estudi demostra que amb només unes quantes neurones ja es pot aconseguir una predicció força precisa de què volia dir el pacient i generar el seu discurs mitjançant un ordinador.
Una realitat que podria ser quotidiana d’aquí pocs anys
El descobriment suposa l’aparició d’un camí possible per restablir completament la comunicació de persones que pateixen paràlisi, amb una fluïdesa molt més gran de la que s’havia aconseguit fins ara mitjançant qualsevol altre mètode. Els propers reptes, doncs, són principalment dos: assegurar la viabilitat a llarg termini dels implants, protegint-los de la degradació, i integrar-los millor amb programes d’intel·ligència artificial per fer més precisa i més ràpida la descodificació dels senyals del cervell.
En aquesta prova, de fet, els investigadors fins i tot ja van fer servir un programa predictiu per acabar de distingir entre paraules que es pronuncien de manera molt semblant. Els nous grans models lingüístics artificials, que poden escriure articles i mantenir converses amb aparença de normalitat, es podrien combinar amb aquestes interfícies per fer que les persones puguin parlar encara més ràpid. Aquest tipus de pròtesis, doncs, podrien ser una realitat habitual d’aquí pocs anys.
