Un equip d’investigadors de la Universitat de Harvard (Estats Units) ha fet una gran passa endavant en el camí que ens ha de portar a poder crear cors artificials per trasplantar-los a humans. En un article publicat a la revista ‘Science’, expliquen com han aconseguit crear el primer model biohíbrid dels ventricles humans, descobrint com l’alineació dels músculs té una importància enorme en la quantitat de sang que poden bombejar en cada contracció.
Un organ molt delicat
Les malalties del cor són una de les principals causes de mort als països desenvolupats, i una de les raons que ho explica és perquè el cor, a diferència d’altres òrgans, no es pot reparar després d’una lesió. És per això que la creació de teixits artificials és tan important, un procés que hauria de dir, en algun moment, a poder crear cors sencers per ser implantats.
Per crear un cor, és clar, cal replicar les estructures úniques que el formen, com ara geometries helicoïdals als músculs, que creen un moviment de torsió quan el cor batega. Feia temps que es pensava que aquest moviment era molt important a l’hora de bombejar grans quantitats de sang, però demostrar-ho havia estat difícil perquè crear cors amb geometries i alineacions diferents no és precisament senzill.
Un nou mètode de crear teixits
Ara, però, els enginyers de Harvard ho han aconseguit i han demostrat la veracitat de la teoria. Això ha estat possible gràcies a l’ús d’un nou mètode de manufactura tèxtil, que ha permès teixir fibres alineades helicoïdalment i amb diàmetres molt i molt petits. Això, afirmen els investigadors, és una gran passa endavant en la biofabricació d’òrgans i ens a propa a la possibilitat de construir cors artificials.
Un cor humà té diverses capes de músculs alineats helicoïdalment i amb diversos angles. Gràcies al nou mètode, però, es poden recrear aquestes estructures complexes d’una manera molt precisa, creant estructures ventriculars a una velocitat sorprenent. Un cop la fibra ha estat trenada, els ventricles es ‘sembren’ amb cèl·lules cardíaques de rata o creades a partir de cèl·lules mare humanes i, en una setmana, es creen capes primes de teixit muscular que cobreixen l’estructura seguint l’alineació helicoïdal i que reprodueixen exactament els moviments d’un cor humà.
Una tècnica amb moltes aplicacions
L’equip, a més, també ha demostrat que el procés no només es pot escalar fins a poder reproduir cors humans sencers sinó també molt més grans, fins a la mida del cor d’un rorqual menor. A més d’aquesta aplicació mèdica, a més, els investigadors també creuen que el mètode desenvolupat pot tenir altres aplicacions, com ara els envasos d’aliments. És per això que han protegit la seva propietat intel·lectual i ara miren de trobar oportunitats de comercialització.
