La creació d’una bateria totalment comestible demostra que l’ús de materials tòxics no és imprescindible per a fabricar aquest tipus de dispositius, omnipresents a la nostra vida quotidiana. Aquest invent, fet per un equip d’enginyers de la l’Institut Italià de Tecnologia, és presentat i descrit en un article a ‘Advances Materials’. De moment, la seva capacitat és molt petita, però com a prova de concepte resulta molt interessant.
Les piles i bateries, un perill per als infants
A més del gran problema que suposa l’ús intensiu de materials i de recursos naturals per a la fabricació de bateries, els investigadors van parar compte al fet que hi ha molts accidents en què infants s’empassen les bateries o les piles de les seves joguines, rellotges o altres aparells, amb conseqüències que poden ser greus.
És per això que van començar a treballar en la que, probablement, és la primera bateria del món que no només és segur empassar-se sinó que està fabricada completament amb materials que estan autoritzats com a ingredients per a aliments. Així doncs, el seu ús en joguines estalviaria centenars o milers d’ensurts als pares d’arreu del món.
Aplicacions al sector de la salut
Les seves aplicaioncs, però, no s’acaben aquí, sinó que també podrien tenir-ne de molt importants al sector de la salut. L’ús d’aparells electrònics en miniatura, com ara robots que administren medicaments o biosensors, tot allò que duu una bateria i que s’introdueix a l’interior del cos humà, podria solucionar un dels principals riscos d’aquest tipus de procediments mèdics.

Els principals riscos per a la salut de les bateries
En general, els dos principals processos pels quals una bateria o una pila perjudica els teixits humans és per l’electròlisi de l’aigua i per la mateixa toxicitat dels seus ingredients. En el primer cas, la separació de l’aigua en oxigen i hidrogen, que és un gas explosiu, pot ser molt perillosa si té lloc a l’interior de l’estómac. Això, però, també s’ha resolt en el cas d’aquesta pila, que té un voltatge d’uns 0,65 volts i que, per tant, no és prou potent com perquè hi hagi electròlisi. A més, és clar, no hi ha cap material tòxic, de manera que suposa un avenç molt important.
La ‘recepta‘ per una bateria com aquesta inclou quercetina (un pigment de les ametlles), riboflavina (vitamina B2), alga nori (emprada per embolicar el sushi) i una solució basada en aigua, a més de carbó activat, cera d’abella, una mica de pa d’or i cel·lulosa. Tot això fa que la bateria sigui comestible però, és clar, només per a la seguretat dels usuaris, especialment dels infants, no com una cosa habitual.
Una idea amb molt de futur
El principal obstacle per a la comercialització d’aquesta bateria, de moment, és la seva capacitat. Actualment només pot donar uns 48 microampers d’electricitat durant una mica més de 10 minuts, suficients per a un dispositiu mèdic miniaturitzat o una petita llum LED però molt lluny de les piles d’una joguina o la bateria d’un telèfon mòbil o un vehicle elèctric. No obstant això, la idea en sí és molt interessant.
El mateix equip que ha inventat aquesta bateria també està treballant en altres aparells i components electrònics comestibles, com ara transistors. Amb la combinació de tot plegat, esperen poder construir dispositius totalment comestibles que puguin dur a terme tasques com ara controlar el nivell d’acidesa de l’estómac i, en el futur, altres missions encara més complexes.