El final de l’última glaciació pot ser una gran ajuda a l’hora de predir la pujada del nivell del mar en el futur, en un context d’escalfament global causat pels humans, i quins efectes tindrà per a les comunitats costaneres del món. En un article publicat a ‘Nature’, un equip internacional de científics de més d’una dotzena d’institucions ha comparat com van canviar els hàbitats costaners fa més de 10.000 anys amb el que pot passar aquest segle, ja que la situació es podria repetir si les temperatures superen un cert llindar.
Una pujada ràpida del nivell del mar
Els científics van examinar els sediments oceànics d’antigues les línies de la costa d’un període en què el nivell del mar va pujar ràpidament a causa de la fusió del casquet de gel que cobria gran part de l’Hemisferi Nord. Gràcies a això, es va poder inferir com van canviar els hàbitats costaners en aquella època i tenir una base per a fer prediccions més precises sobre el present i el futur.
El diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle, que els humans duem més d’un segle emetent descontroladament a l’atmosfera, escalfen el planeta i això, al seu torn, accelera el ritme de la pujada del nivell del mar. Com més ràpid pugen les aigües, major és l’amenaça per a les maresmes, els manglars i els esculls de corall del món. Així, si amb un escalfament 1,5ºC respecte els nivells industrials, la majoria de maresmes podria sobreviure mentre que, si les temperatures pugen 2ºC, dos terços podrien desaparèixer.
Les ‘infraestructures’ que protegeixen la costa podrien desaparèixer
Així doncs, temperatures globals més altes provocaran augments del nivell del mar que duran a inestabilitat i canvis profunds als ecosistemes costaners. En el cas de les maresmes, zones baixes que s’inunden i es buiden amb les marees, protegeixen moltes zones costaneres del món, ja que segresten tant diòxid de carboni com contaminants i, a més, protegeixen les comunitats properes de les inundacions.
És per això que és tan important tenir proves geològiques com aquestes que, en el camí que duem a dia d’avui, la majoria acabaran permanentment sota les aigües. Si bé es cert que tenen una manera d’adaptar-se –acumulant sediments i movent-se lentament terra endins–, com també la tenen els manglars, aquestes zones ‘buffer’ que també protegeixen de les onades i l’erosió podrien no tenir temps de fer-ho si la pujada del nivell del mar és massa ràpida. Una altra raó per posar fre a l’emissió descontrolada de gasos d’efecte hivernacle.
