Un equip d’investigadors de la Universitat de Houston, als Estats Units, ha anunciat que ha trobat una possible manera d’eliminar, o si més no reduir molt, el problema que suposen els residus nuclears. En un article publicat a ‘Cell Reports Physical Science’ expliquen com han creat uns cristalls moleculars que tenen la capacitat de capturar el iode, un fet que, a més, també milloraria el funcionament dels reactors.
Un recurs per abandonar els combustibles fòssils
Davant de la necessitat d’eliminar l’ús de combustibles fòssils, hi ha qui considera l’energia nuclear com una possible sortida, o si més no una ajuda, per deixar de dependre’n. Els reactors nuclears actuals, però, produeixen residus radiactius, que han estat un dels principals problemes des que aquesta font d’energia va fer les primeres passes.
Unes propietats sorprenents
Els autors d’aquest avenç es van basar en un descobriment que van fer ells mateixos l’any 2015 per crear aquests cristalls que atrapen el iode en solucions orgàniques i aquoses i també enmig de les dues. Això és important perquè capturar-lo pot impedir que causi danys a les pintures especials que es fan servir tant als reactors nuclears com als contenidors de residus.
Les propietats d’aquests cristalls donen un avantatge molt important respecte els altres materials emprats fins ara i és que, quan es dipositen entre la capa orgànica i l’aquosa, aturen la transferència de iode entre elles, preservant la integritat dels reactors, millorant l’emmagatzematge i fins i tot permetent traslladar el iode perquè sigui tractat més fàcilment. Els cristalls, a més, estan fets de carboni, hidrogen i oxigen, de manera que es poden produir a gran escala a un preu baix, i poden ser reutilitzats, cosa que reduïria els costos de la gestió dels residus.
Un material amb un gran potencial
Tots aquests potencials, és clar, haurien de ser provats en circumstàncies reals, però com a promesa semblen un avenç molt important. Els investigadors, de fet, també han provat de fer servir els cristalls per capturar diòxid de carboni, cosa que li donaria encara més possibilitats a l’hora de construir un futur més sostenible.
