La transformació global del sector elèctric tindrà un paper decisiu per desvincular les activitats humanes de les emissions de gasos d’efecte hivernacle però, no obstant això, va endarrerida. Segons el darrer informe fet públic per Crédito y Caución, la transició per arribar a la neutralitat l’any 2050 s’ha intensificat però no prou, ja que, si les economies avançades han d’assolir les emissions zero el 2035, caldrà que ampliïn la capacitat de generació i transmissió per respondre a l’explosió de la demanda associada a l’electrificació de les activitats econòmiques, que hauria de créixer del 20% de 2021 al 55% de 2050.
Els combustibles fòssils continuen regnant
L’energia provinent del carbó continua dominant la generació d’electricitat i les emissions de CO2. Només entre la Xina, els Estats Units i l’Índia suposen la meitat de les emissions mundials i, per bé que s’espera que a la llarga caigui dràsticament, la pujada dels preus del gas causada per la invasió russa d’Ucraïna i l’augment de la demanda energètica després de la pandèmia han fet que, actualment, en creixi l’ús per a generació elèctrica i que les seves emissions hagin anat a l’alça el 2021 i el 2022.
Cal una gran expansió de les renovables
Per substituir tota aquesta energia provinent dels combustibles fòssils caldrà una expansió enorme de la capacitat de generació de les renovables, de les xarxes elèctriques i de l’emmagatzematge en bateries. La generació renovable, durant els propers cinc anys, es duplicarà pel que fa a l’eòlica i es triplicarà en la solar. La crisi energètica recent, precisament, va accelerar la inversió en aquestes fonts, però el dèficit anual mundial continua sent d’un 30% respecte el que caldria per arribar a la neutralitat.
La captura de carboni, una tecnologia en dubte
D’una banda, la innovació tecnològica és massa lenta, hi ha massa coses que depenen de les tecnologies de captura, reutilització i emmagatzematge de carboni per a la reducció d’emissions, que es podria aplicar a centrals d’energia amb combustibles fòssils però també a la industria pesant o la producció d’hidrogen. El fracàs d’aquesta tecnologia, de fet, podria significar que es disparés la inversió necessària en capacitat d’energia renovable d’aquí al 2050.
Els plans dels països no són prou ferms
D’altra banda, i per bé que els governs han intensificat el suport a la transició energètica, especialment als Estats Units i la Unió Europea, la transformació del sector energètic va lenta, cosa que no augura res de bo per a aconseguir l’objectiu. Per a molts dels principals emissors hi continua havent una esquerda important entre l’objectiu i les polítiques anunciades. De fet, dels 14 principals emissors, responsables del 75% del total, només el Brasil i el Canadà tenen objectius coherents amb el que es vol aconseguir. Els EUA i Alemanya volen tenir un 80% de renovables al ‘mix’ elèctric el 2030, però les perspectives de compliment són minses. Pel que fa als altres, tenen objectius poc ambiciosos i en la majoria de casos ni tan sols s’acosten a arribar-hi.
