Les temperatures dels oceans del món van arribar a nivells sense precedents al llarg de la setmana passada, batent el rècord de 2016 i sense que res faci pensar que, properament, s’hagin de refredar. Segons el Servei de Canvi Climàtic Copèrnic de la Unió Europea, la mitjana en superfície a finals del mes de juliol va ser de 20,96ºC, superant el que fins ara era el rècord de la temperatura més elevada, com a mínim, d’ençà que es van començar a recollir dades el 1979.
El Niño continuarà fent pujar les temperatures
Aquest rècord, a més, podria durar ben poc, perquè l’arribada d’El Niño, una fluctuació climàtica natural que s’origina a l’oceà Pacífic i que s’afegeix als efectes del canvi climàtic, farà que tot el planeta continuï escalfant-se encara una mica més. La combinació de tot plegat, afirmen els científics, pot ser molt perillosa per al futur dels ecosistemes marins, que ha ja estant patint prou com perquè ara, irònicament, sigui un fenomen natural el que els dugui a una situació d’incertesa absoluta.
Durant el darrer any, de fet, les temperatures han pujat tant com en els darrers 15 anys, segons va afirmar Gregory C. Johnson, oceanògraf de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units, a la cadena nord-americana CNN, i encara ho poden fer més perquè l’estiu a l’hemisferi Nord encara no s’ha acabat.
Un fenomen que afecta tots els sistemes de la Terra
Així doncs, l’escalfament dels oceans se suma a la llista de fenomens associats al canvi climàtic en què s’han batut rècords i que poden tenir efectes molt greus per a tots els organismes de la Terra, ja que al cap i a la fi la interconnexió entre els sistemes climàtics i biològics de la Terra és prou coneguda. D’entrada, unes aigües més càlides són menys efectives a l’hora d’absorbir el CO2 de l’atmosfera, cosa que fa que es quedi a l’aire, contribuïnt a l’escalfament global i creant un bucle que només podem mirar d’atura reduint dràsticament les emissions i esperant no haver fet tard.
