El Sol està tornant-se cada cop més actiu i sembla que arribarà al màxim del seu cicle força més aviat del que deien els càlculs dels científics. Si bé s’esperava que el màxim d’activitat de l’astre arribés el juliol de 2025, posant punt i final a un cicle d’onze anys, un nou article publicat a ‘Solar Physics’ afirma que, en vista de l’evolució que ha patit durant els darrers mesos, el moment àlgid de l’estrella podria arribar entre mitjans i finals de 2024.
Un cicle d’onze anys
És força sabut que el Sol té períodes d’activitat més alta i més baixa, un cicle que dura aproximadament 11 anys i que es caracteritza, en el cas dels moments d’alta activitat, per l’augment de les taques solars, creades pels canvis en el camp magnètic de l’estrella. Durant aquests cicles, el Sol passa d’un període més calmat a un de més intens i al revés i, quan arriba al màxim solar els pols magnètics s’inverteixen abans que l’astre torni a calmar-se fins arribar al mínim solar.
L’activitat és superior a l’esperada
El cicle solar actual és conegut com a Cicle Solar 25 i ha tingut més activitat de la que s’esperava. En comparació amb l’anterior, per exemple, ja s’han observat més taques solars que en el punt àlgid de fa 11 anys, a més d’erupcions solars molt potents, ejeccions de massa de la corona i grans erupcions de plasma i magnetisme. Les tempestes solars, a més, poden afectar les xarxes elèctriques, els avions i els satèl·lits de la Terra, de manera que poden arribar a ser perilloses. D’altra banda, els màxims solars també són el moment en què hi ha més aurores.
Així doncs, tot i que l’activitat sigui superior a l’esperada, no és res de què preocupar-nos, i cal recordar que continuarà augmentant a mesura que el Sol s’acosti al seu màxim. L’única diferència és, probablement, que la nostra dependència cada cop més gran de l’electricitat, els satèl·lits, els avions i el GPS ens fan més vulnerables a la meteorologia espacial.
Els investigadors observen atentament el Sol
En qualsevol cas, els investigadors segueixen l’evolució del Sol, i en aquest cas els científics han cregut que, en comptes de seguir les taques solars, observar atentament l’activitat magnètica és una manera millor de fer prediccions precises sobre quan acabarà un cicle i començarà el següent. Cal tenir en compte, però, que les conseqüències del màxim d’activitat solar sempre es produeixen durant els dos anys següents.
Els efectes d’una gran tempesta solar podrien ser enormes i no tenim ni idea d’en quin moment n’hi pot haver una. La més gran que s’ha registrat mai, coneguda com la fulguració de Carrington, va tenir lloc el 1859. Si en aquell moment es van registrar incendis en algunes estacion de telègraf, si passés avui causaria bilions d’euros en pèrdues a més de deixar gran part de la població del món sense electricitat, amb tot el que se’n podria desprendre.
