La Sonda Solar Parker de la NASA s’ha convertit en el primer aparell que ha aconseguit “tocar” la superfície del Sol. Segons l’agència especial nord-americana, s’ha confirmat que durant el mes d’abril va arribar a passar per la corona del nostre astre, un fet inèdit a la història de la humanitat.
Aquest projecte nord-americà ja era, des de fa temps, l’objecte fabricat per persones que havia estat més a prop del Sol. Ara, però, i despres d’aguantar unes temperatures i uns nivells de radiació extremadament intensos, sabem que va aconseguir arribar a les capes exteriors de la seva atmosfera. Això, a més, li ha permès aconeguir molta informació nova sobre com funciona l’estrella del centre del nostre sistema.
En una compareixença de premsa, Nicola Fox, directora de la Divisió d’Heliofísica de la NASA, va comparar-ho amb l’arribada de l’home a la Lluna, considerant-ho un altre “pas gegantí per a la humanitat”. El cert és que la sonda Parker és un dels projectes més espectaculars que té actualment en marxa l’agència espacial nord-americana. Llançada fa tres anys, ha dut a terme diverses aproximacions al Sol, cadascuna més propera que l’anterior.
Si l’aparell pot resistir les condicions de temperatura i radiació que hi ha a prop de l’estrella és a causa de la seva enorme velocitat, que li permet obtenir dades en anades i vingudes a velocitats que superen el mig milió de quilòmetres per hora. A l’aproximació del passat 28 d’abril, la Parker va aconseguir arribar al límit exterior de la corona, on el material de l’estrella és alliberat a l’espai exterior. Aquesta capa de l’atmosfera solar es troba a “només” 13 milions de quilòmetres de la superfície.
Les dades obtingudes apunten que les condicions allà són molt diferents que a la zona circumdant, amb un camp magnètic molt més poderós que controla el moviment de les partícules que hi ha. Allà, es va enfrontar a temperatures que, curiosament, són molt més altes que les de la superfície del Sol: si l’estrella pròpiament dita és a uns 6.000ºC, a la corona les temperatures podeu superar el milió de graus centígrads.
En aquesta zona també és on hi ha el flux més important de partícules carregades, com ara electrons, protons i ions pesants, que s’acceleren formant els vents solars, en un procés que resulta molt complex d’entendre i que, potser, la sonda Parker ens ajuda a descobrir.
Durant les properes aproximacions, l’aparell s’anirà apropant cada vegada més al Sol fins que, el 2025, arribi a només 7 milions de quilòmetres de la seva superfície.
