Un equip d’investigadors de la Universitat Khalifa, als Emirats Àrabs Units, afirma que ha creat un nou sistema inspirat en els musclos que pot netejar la contaminació de l’aigua causada pels tintats de la indústria tèxtil, que suposen una cinquena part de la pol·lució que s’aboca als rius i torrents del món i que acaba anant a parar al mar. Una contribució enorme a la mala qualitat de l’aigua que, gràcies a un nou nanomaterial presentat a ‘Chemical Engineering Journal’, podria evitar-se, eliminant aquests compsotos de les aigües residuals industrials.
Un gran problema global
Segons els càlculs, cada any es fan servir gairebé 5 bilions (5.000.000.000.000) de litres d’aigua per tenyir teixits, una quantitat que, perquè ens en fem una idea, permetria omplir 2 milions de piscines olímpiques. A molts països on la regulació és laxa, gran part d’aquesta aigua, plena de tints i de productes químics, acaba abocada als rius sense tractar, suposant un gran problema.
És per això que els investigadors han creat un material que semblen petits grans de sorra i que capturen els contaminants a la superfície i al seus porus. Consisteix en un polímer que imita la ‘cola’ que fan servir els musclos per adherir-se a les roques i combinada amb un dissolvent que no només és eficient sinó que, a més, és respectuós amb el medi ambient. El seu objectiu era que capturés els tints aniònics que, fins ara, resultaven molt difícils de tractar.
Resultats prometedors
Les proves del nanomaterial s’han fet amb un tint vermell ataronjat que es coneix com a Alizarin Red S, i van demostrar que el polímer pot netejar els contaminants de l’aigua sense afegir-hi cap altre producte tòxic i, a més, es pot reutilitzar, de manera que és molt eficient. Davant d’aquests resultats, els investigadors estan buscant socis industrials per començar a fer proves a gran escala per mirar de comercialitzar aquest sistema de neteja d’aigües.
Altres aplicacions
A més, els mateixos investigadors també treballen en crear solucions semblants que permetin retirar altres elements potencialment perillosos com, fins i tot, els virus presents a les aigües residuals dels centres sanitaris, especialment dels hospitals. De fet, aquests polímers, afirmen el seus creadors, fins i tot podrien ajudar a fer més sostenible la dessalinització de l’aigua, un element que serà cada cop més important en un futur dominat per l’escassedat d’aigua de boca.
D’altra banda, però, les aigües residuals de la indústria són una part important d’aquest problema. A més de la indústria tèxtil, les fàbriques, la mineria, les petroquímiques, les farmacèutiques i l’agricultura formen una altra part molt important del que, segons l’ONU, són 360 bilions de litres d’aigües residuals generats cada any, una quantitat equivalent a la necessitat d’aigua de boca de tota la humanitat durant 41 anys.
