Un equip de científics de la Universitat de South Australia ha desenvolupat un mètode per dur aigua potable a milions de persones vulnerables fent servir materials barats i sostenibles i la llum del sol. En un món on només el 3% de l’aigua és dolça, i on el canvi climàtic, la contaminació i els moviments poblacionals estan duent l’estrès hídric a límits mai vistos, això podria suposar una revolució d’un abast difícil d’imaginar. A dia d’avui, 1.400 milions de persones viuen en situació de vulnerabilitat de recursos hídrics, una xifra que només farà que créixer si no s’hi fa res.
En un article publicat a la revista ‘Solar RRL’, els investigadors expliquen com aconseguir obtenir aigua dolça de la del mar o com descontaminar la que està bruta mitjançant un sistema d’evaporació solar eficient, donant aigua per beure a una família de quatre persones amb només un metre quadrat d’aigua en origen. No és el primer sistema d’aquest tipus que es presenta, però els seus inventors afirmen que pot proporcionar els mateixos avantatges amb una fracció del cost de les tècniques actuals. El secret és una estructura fototermal altament eficient que es posa a la superfície de l’aigua i converteix la llum del sol en calor, concentrant-hi l’energia per evaporar la part superior del líquid. Les propostes anteriors en aquest sentit perdien entre un 10 i un 20% de l’energia, però aquesta no només no en perd sinó que n’aconsegueix més del voltant, amb un 100% d’eficiència solar i fins aun 170% més d’energia de la mateixa aigua i de l’entorn. L’estructura que han creat és un dissipador tèrmic tridimensional i amb forma d’aleta. Així, la calor suplementària s’aparta de la superfície i es distribueix per tota l’aleta per evaporar l’aigua, refredant l’aigua evaporada i aconseguint que no es perdi gens d’energia. Així, la superfície de l’evaporador està més freda que l’aigua i l’aire del voltant i la calor s’hi dirigeix, en un cicle constant.
Segons els investigadors, aquest procés permet aconseguir entre 10 i 20 litres d’aigua dolça per metre quadrat al dia i, com rmarquen, està fet completament amb materials quotidians, barats, fàcils d’aconseguir i sostenibles. Fins i tot en el material fototermal, han aconseguit una solució simple, ja que la diferència rau en el disseny i l’optimització de l’ús de l’energia solar. La seva construcció i manteniment són enormement fàcils i els científics estan convençuts que es pot instal·lar en petites comunitats poc poblades, on un sistema d’òsmosi no tindria cap sentit, i els sortiria pràcticament de franc. A més, també defensen la seva utilitat en tractament d’aigües provinents de procediments industrials, ja que es pot adaptar a les necessitats de cadascú. Un invent que podria, doncs, tenir aplicacions a qualsevol país i per a persones de qualsevol nivell econòmic.
