Un equip d’investigadors ha anunciat en un article publicat a ‘Environmental Science and Technology’ que ha detectat nivells altíssims de microplàstics a les algues de l’espècie Melosira arctica, que creixen sota el gel marí. De fet, aquests organismes contenen fins a 10 cops més partícules que l’aigua que els envolta i, que que són a la base de la cadena tròfica, suposen una amenaça greu per a tot l’ecosistema. A més, quan moren, cauen ràpidament cap al fons del mar, transportant aquestes deixalles minúscules fins al llit marí.
Una alga que va de la superfície al fons del mar
La Melosira arctica és una alga de creixement ràpid que viu sota el gel marí durant la primavera i l’estiu, formant cadenes de metres de llargada. Quan moren, a més, formen ‘boles’ que cauen durant milers de metres en un sol dia, arribant de seguida al fons del mar, on són una font d’aliment molt important per als animals i els bacteris que hi viuen. Això explica per què s’han trobat nivells tan alts de microplàstics al sediments del llit marí i també suposa una via d’entrada a la cadena alimentària, on poden anar pujant fins a ser presents a absolutament tots els nivells.
31.000 fragments de plàstic per metre cúbic
Durant una expedició l’any 2021, els investigadors van recollir mostres d’aquesta alga i de l’aigua que les envolta i les van analitzar, observant que cada metre cúbic d’algues contenia uns 31.000 fragments de microplàstics, 10 vegades més que a les mostres d’aigua recollides just al costat. Això sembla que vol dir que les Melosira tenen una gran capacitat d’atrapar aquestes partícules, cosa que podria ser positiva si no fos, precisament, perquè són a la base de la cadena tròfica de l’oceà Àrtic.
De fet, aquesta propietat podria explicar per què s’han trobat tants microplàstics al zooplàncton que viu al gel marí, ja que s’alimenten d’aquestes algues. A més, aquest zooplàncton és l’aliment de molts peixos de superfície, que són preses d’aus marines i foques que, alhora, són caçades pels óssos polars.
Els microplàstics s’escampen per la cadena tròfica
Així, tant al fons de l’Àrtic com a la superfície els microplàstics arriben a tots els organismes dels ecosistemes a través d’aquestes algues. Pel que fa als tipus de plàstics, les anàlisis practicades mostren que són d’una varietat molt gran: polietilè, polièster, polipropilè, niló, acrílic… Una gran barreja de productes químics i de tints que és difícil d’estudiar quin impacte tenen en els organismes vius.
De fet, tot i que els microplàstics també han estat trobats als intestins, la sang, els pulmons i la llet materna dels humans, i que se sap que poden causar reaccions inflamatòries, han estat relativament poc estudiats. No obstant això, són un problema molt important a gairebé tots els racons i per a gairebé tots els organismes vius de la Terra, ja que qualsevol impacte que puguin tenir pot debilitar encara més unes espècies que, sovint, ja estan amenaçades per altres raons.
