L’emergència climàtica és una amenaça per a un pilar bàsic del bon funcionament de les ciutats: el sistema de sanejament d’aigües. Basat en la disponibilitat d’aigua i en la innovació que van suposar en el seu dia el sifó hidràulic i les cisternes domèstiques connectades a una xarxa de desguàs comú, el sanejament ha esdevingut un salvavides que evita la transmissió de malalties i facilita la salubritat de les ciutats.
El canvi climàtic, amb episodis meteorològics extrems –inundacions i sequeres– i la pujada del nivell del mar, pot malmetre aquest sistema i tenir impactar negativament en els recursos hídrics que hi ha sota el subsol, els que no es veuen. Sota el lema Fer visible el recurs invisible, les Nacions Unides celebren aquest 19 de novembre el Dia Mundial del Sanejament, o del Vàter, centrat en la relació entre el canvi climàtic, el sanejament i els recursos hídrics ‘invisibles’.
Regenerar l’aigua per protegir la natura
El sanejament gestionat de manera segura i sostenible protegeix les aigües subterrànies de la contaminació i l’aigua subterrània, la font d’aigua dolça més abundant del món, és bàsica per a les ciutats, l’agricultura, la indústria i els ecosistemes. Aigües de Barcelona, arrelada al territori des de fa més de 155 anys, és un motor de transformació ecològica, social i digital. Per això promou l’economia circular, la protecció dels ecosistemes i de la biodiversitat per lluitar contra l’emergència climàtica i tots els seus efectes.
La manera més sostenible i resilient d’adaptar-nos als efectes del canvi climàtic és apostar per la regeneració de l’aigua, és a dir, sotmetre l’aigua depurada a un nou tractament perquè es pugui reutilitzar dins d’un model circular. Un cop regenerada, es pot retornar en condicions òptimes als rius i aqüífers. Durant el 2021, Aigües de Barcelona va regenerar 38 hectòmetres cúbics (hm3) d’aigua.
Regenerar l’aigua per a la recàrrega dels aqüífers permet protegir els recursos hídrics subterranis i, alhora, adaptar-nos a les conseqüències del canvi climàtic, com l’escassetat hídrica. La recàrrega d’aigua parcialment tractada a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí i l’ús d’aigua regenerada per evitar la intrusió salina –entrada d’aigua de mar a l’aqüífer– són dos exemples clars de la gestió d’Aigües de Barcelona a favor del medi ambient. En el cas de l’aqüífer principal del delta del Llobregat, el 2021 Aigües de Barcelona va injectar 0,68 hm3 d’aigua regenerada a través d’un sistema de pous de recàrrega contra la intrusió salina.
Un compromís comú
En l’àmbit de la mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, fa un any que Aigües de Barcelona va adoptar el compromís d’assolir la neutralitat en emissions abans del 2050. Amb aquest objectiu, ha dut a terme projectes d’eficiència operativa a través de la digitalització, de transició energètica i de generació d’energies renovables, com la instal·lació de sistemes fotovoltaics a les instal·lacions que gestiona… A més, Aigües de Barcelona desenvolupa projectes per fomentar la neutralitat en emissions del territori, impulsant la implementació de sistemes de valorització de fangs en productes sostenibles i de proximitat, amb un alt valor per a l’agricultura, la indústria i els serveis municipals.
Conscient que aquesta ha de ser una lluita conjunta i col·laborativa, a més, l’empresa va llançar al mes de maig un hub d’acció climàtica. Es tracta d’un espai de codesenvolupament i compromís climàtic obert que permetrà a les entitats participants —actualment més de 50— generar nous models ecològics, neutres i d’impacte positiu en els processos i les cadenes de valor. D’aquesta manera, contribueix fermament a aconseguir la neutralitat en emissions del territori el 2050 i a donar resposta a l’emergència hídrica i dels recursos naturals.
El planeta blau depèn també de l’aigua que no es veu. El sanejament és una peça clau per cuidar-la i fer front als efectes de l’emergència climàtica.
