Un equip de científics liderats per la Universitat Drexel, als Estats Units, han demostrat que és reciclar les aigües residuals en fertilitzant per a l’agricultura no només és possible sinó que, a més, permetria reduir la petjada ambiental i de carboni de la seva producció i crear una nova economia al seu voltant. Una nova proposta de circularització de l’economia que van presentar fa poc en un article a la revista ‘Science of the Total Environment’.
Un procés que demana molta energia i genera moltes emissions
La producció de nitrogen per a fertilitzants és un procés que és responsable d’un 2% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle d’origen humà. El problema és el mètode Haber-Bosch, emprat per a produir el gas, que fa més d’un segle que es fa servir i que requereix molta energia.
Des de fa temps, doncs, els científics estan treballant per trobar-hi una alternativa. Una d’elles és la possibilitat de recuperar el nitrogen que conté l’amoníac que es pot extreure de les aigües residuals. Així es podria crear una economia circular del nitrogen, reutilitzant-lo en comptes de fer servir energia i generar emissions obtenint-lo de l’atmosfera.
Un procés que permetria fer, a més, no només que l’agricultura fos molt més sostenible sinó també que les plantes de tractament de residus tinguessin una font d’ingressos important. Al cap i a la fi, eliminar l’amoníac de les aigües residuals abans de tornar-les als rius és una de les seves funcions perquè, si no es fes, podria tenir efectes importants en la fauna fluvial.
Un mètode de reciclatge que permet recuperar l’amoníac
Una de les tècniques emprades, anomenada ‘air-stripping’, consisteix a augmentar la temperatura i el pH de l’aigua fins que l’amoníac es converteix en gas i, després, recollir-lo en forma de sulfat d’amoni. Aquest mètode, tot i que pot ser costós, podria ser ideal per al reciclatge de l’amoníac i, per tant, va ser l’objecte d’aquest estudi.
Els investigadors van examinar, en diversos casos tant a Amèrica del Nord com a Europa, quina seria la viabilitat econòmica d’aquest procés, començant per la instal·lació i el manteniment del sistema d”air-stripping’ fins a la quantitat d’amoníac que se’n podria obtenir, l’energia necessària per a tot plegat i el preu de mercat pel qual es podria vendre.
Resultats molt clars
La conclusió és claríssima: obtenir nitrogen a través de l”air-stripping’ necessita entre 5 i 15 vegades menys energia i emet entre 5 i 10 cops menys gasos d’efecte hivernacle que fer-ho a través del procés Haber-Bosch. Tot plegat faria que, si un productor de fertilitzant a partir d’aigües residuals el vengués 12 cops més barat que el produït pel mètode industrial habitual, encara cobriria les despeses.
Així doncs, aquest reaprofitament de compostos presents a les aigües residuals no només tindria un impacte positiu en el medi ambient i en la lluita del canvi climàtic sinó que podria proveïr les plantes de tractament amb una font d’ingressos addicional, recuperant una part petita però important del nitrogen que fem servir en una agricultura global que cada dia presenta més complicacions. De fet, segons els investigadors, els avantatges de recuperar l’amoníac també es podrien aplicar al fòsfor, tot i que l’estudi no ha examinat aquest cas en tanta profunditat.
