Un equip internacional de científics, encapçalats per la Universitat Tecnològica Nanyang (Singapur) han dissenyat una manera més sostenible d’elaborar un dels components clau dels fertilitzants, cosa que pot ajudar a fer que l’agricultura tingui un cost ambiental més baix en un moment on la demanda d’aliments creix i també es miren de reduir les emissions de CO2 per frenar l’escalfament global. Aquest component dels fertilitzants és la urea, present naturalment a l’orina dels mamífers.
Actualment, l’urea es produeix a un cost energètic molt gran, a temperatures de 500ºC i pressions de 200 atmosferes, cosa que requereix un 2% de l’energia que es consumeix anualment i que té unes emissions de CO2 associades gens menyspreables. A la revista ‘Nature Sustainability’, els científics proposen una manera molt més eficient de crear urea: l’electrocatàlisi, és a dir, fer servir l’electricitat per produir reaccions químiques en una solució. Fent servir hidròxid d’indi, un nanomaterial, han aconseguit fer reaccionar nitrats i diòxid de carboni, una reacció que forma urea d’una manera cinc cops més eficient que el que s’havia pogut fer fins ara. A més, han descobert com fer-ho de manera selectiva, aconseguint eliminar la producció d’altres elements com l’hidrogen, aconseguint més eficiència i més quantitat d’urea.
El mètode ja ha estat patentat i podria ser molt important en l’anomenada química sostenible, a més d’ajudar molt a la sostenibilitat de les pràctiques agrícoles. Al laboratori, en provar l’eficiència d’aquesta tècnica, van aconseguir una producció d’urea del 53,4%, suficient per competir amb el mètode industrial actual, anomenat Haber-Bosch, que es fa servir des de 1910. A més, es pot fer servir tant a gran com a petita escala, fins i tot permetent que els grangers fabriquin la seva pròpia urea. A més, podria funcionar totalment amb energia renovable. Aquest serà, precisament, el seu proper pas: crear un prototip de producció d’urea a gran escala que funcioni amb energia solar.
