La major part de la comunitat científica no s’adona de l’existència de disparitat de gènere en l’àmbit de la recerca. Així ho afirma un estudi del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), fet juntamen amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CRAF) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), entre d’altres.
El treball, publicat a la revista ‘PLOS ONE’, ha analitzat la representació femenina al 1r Congrés de la Societat Ibèrica d’Ecologia (SIBECOL), que es va celebrar a Barcelona el 2019 i que se centrava en una de les disciplines cientifiques amb més presència de dones, tot i que només ho era un 33% dels ponents principals.
Les conferències i els congressos són ideals per estudiar aquests biaixos ja que, com a esdeveniments culturals rellevants, reflecteixen els obstacles que troben les dones al món científic. En termes d’assistència, autoria i presentacions hi havia paritat de gènere, però en les posicions més prestigioses, com les ponències magistrals (33%) o les últimes autories (29%) es trobaven més desplaçades. A més, tant als comitès organitzadors com als científics, també eren menys d’un 40%.
Els resultats concorden amb estudis anteriors. Tot i que l’ecologia en general és dominada per les dones a nivell d’estudiants, en càrrecs de nivell i prestigi encara continuen poc representades. Al congrés, la proporció d’homes i dones entre l’audiència va ser semblant (40-60) sense que el gènere del ponent hi tingués res a veure. Tot i això, el número total d’assistents si que va variar: si el ponent era un home, de mitjana hi havia un 12,3% més d’assistència.
A més, és dones van participar menys al torn de preguntes, amb només un 37% dels casos fent la primera. Tot i això, també es va observar que el nombre de preguntes era semblant quan la ponent o moderadora era una dona i, en canvi, els homes en feien més quan el ponent o moderador era un home.
