Per tal de limitar l’escalfament global a 1,5ºC i frenar el canvi climàtic, hauríem de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle set vegades més ràpid del que ho estem fent ara mateix. Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe Net Zero Economy Index 2023 de PwC, que apunta que el món està quedant molt per sota del que caldria per complir el objectius marcats pels Acords de París.
En concret, la darrera edició d’aquest document anual apunta que caldria una taxa de descarbonització del 17,2% de mitjana anual per aconseguir complir els objectius de descarbonització, en comparació al 15,2% a què es va arribar l’any passat. Així, caldria una reducció set cops superior a la de l’any anterior (2,5%) i 12 cops més ràpida que la mitjana mundial de les dues darreres dècades que és d’un 1,4%.
Cao economia del G-20 ha superat l’11% anual de descarbonització des de l’any 2000
Per posar-ho en termes comprensibles, des de l’any 2000 cap de les 20 economies més desenvolupades del món ha aconseguit una taxa de descarbonització superior a l’11% en un any, amb el rècord marcat pel Regne Unit el 2014, arribant a un 10,9%. L’índex, a més, mostra les diferències entre les ambicios estatals davant del canvi climàtic i els progressos que s’estan fent. El 2022, per exemple, la intensitat de carboni de l’estat espanyol –emissions per unitat de PIB– van augmentar un 1,18% mentre que, al món, es van reduir un 2,5%. Les xifres de l’Estat en aquest sentit estan per sota de la mitjana mundial –123tCO2/$mPIB contra 240tCO2/$mPIB– però són una mica pitjors que la mitjana de la Unió Europea –116tCO2/$mPIB–. Així, per exemple, el Regne Unit, França o Itàlia tenen intensitats d’emisions menors.
El responsable de Sostenibilitat i Canvi Climàtic de PwC, Pablo Bascones, explica en un comunicat que el fet que el món necessiti descarbonitzar-se set vegades més ràpid “ens recorda que hem d’actuar de manera urgent si volem asolir una economia neutre en carboni”. A més també recorda que, tot i que l’estat espanyol està en una bona posició respecte la mitjana global, en els darrers dos anys les xifres han empitjorat mentre les del món miloraven.
Algunes dades per a un optimisme relatiu
En qualsevol cas, però, tots els països s’haurien d’esforçar més per reduir les emissions i complir l’objectiu del Panell Internacional del Canvi Climàtic (IPCC), que marca una disminució del 43% l’any 2030, és a dir, una reducció de la intensitat de carboni del 78% en menys de set anys. No totes les dades, però, són dolentes, ja que el mateix estudi també mostra un repunt de l’ús de les energies renovables el 2022, amb la fotovoltaica experimentant el creixement més gran de la seva història (24,4%) i l’eòlica, un 13,1%. Un augment que es concentra especialment a Àsia –sobretot la Xina–, els Estats Units i Europa.
Aquesta tendència, però, s’hauria de reflectir en una transformació més gran de tots els sectors de l’economia i les infraestructures i un suport més gran per als països en vies de desenvolupament perquè no segueixin la via del petroli i es dirigeixin directament a ser economies verdes.
