El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha determinat que el govern d’Austràlia va violar els drets dels habitants de quatre illes de l’estret de Torres i vol que els indemnitzi pel dany climàtic que els ha causat. Aquesta decisió, segons informa ‘Nature’, es basa en què el país no va protegir-los dels efectes de l’escalfament global i pot marcar un precedent per a totes les persones en una situació semblant.
Les illes de l’estret de Torres, al nord d’Austràlia, estan patint molt el canvi climàtic, amb la pujada del nivell del mar, l’erosió de la costa i les inundacions causant estralls en les persones que hi viuen. És per això que van denunciar el govern australià, al·legant que van cometre una negligència al no prendre mesures de mitigació i adaptació i que, per tant, no havien protegit els seus drets humans, estipulats al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
Comunitats que ho estan perdent tot
A més de la terra on viuen, els seus conreus tradicionals estan morint per la salinització i les tempestes s’han endut alguns indrets molt importants per a la seva cultura, com ara cementiris. Per tot plegat, el Comitè de Drets Humans va concloure que el govern d’Austàlia va violar els seus drets en no protegir les seves llars, vides, famílies, cultura i tradicions i que, a més, els illencs havien de ser compensats pel dany sofert.
La decisió, explica ‘Nature’, es va basar en l’adaptació perquè és molt més fàcil de demostrar i no cal entrar en qui és el responsable dels danys. N’hi va haver prou amb assenyalar que el govern no va construir els dics que se li havien demanat i que haurien ajudat els illencs a adaptar-se al canvi climàtic. No obstant això, el Comitè va refusar la reclamació que Austràlia havia violat el dret dels illencs a viure amb dignitat, probablement perquè el nivell del mar –encara– no és prou alt, en una decisió que va causar debat entre els seus membres.
Ara el govern té 180 dies per respondre, per bé que alguns ministres ja han afirmat que estan compromesos a treballar amb els illencs. En qualsevol cas, és el primer cop que una demanda per danys climàtics al Comitè de Drets Humans de l’ONU i, per bé que estrictament no és legalment vinculant, suposa que un grup internacional d’experts ha determinat que s’ha incomplert un tractat internacional, que no és pas poca cosa.
Una victòria després d’un llarg camí
L’ús dels drets humans per reclamar davant dels impactes del canvi climàtic és una estratègia que va iniciar un griu d’inuits l’any 2005, quan va dur el seu cas a la Comissió Interamericana de Drets Humans afirmant que els Estats Units havien violat els seus drets en no protegir-los dels impactes del canvi climàtic. Tot i que no van guanyar, van obrir tota una nova línia d’acció que ara és cada cop més important, especialment quan hi ha tants indrets al món on els efectes ja són palpables, com és el cas de les illes de l’estret de Torres, i encara més en el cas d’Austràlia, un gran emissor de gasos d’efecte hivernacle i un dels que està canviant la seva actitud més lentament.
El problema, és clar, és quan la queixa no és contra el govern d’un mateix país sinó contra els responsables col·lectius del canvi climàtic. No obstant això, també s’estan produint canvis. El 2019, per exemple, un grup de joves encapçalats per l’activista sueca Greta Thunberg van apel·lar al Comitè de Nacions Unides dels Drets de la Infància contra cinc nacions que no complien els seus compromisos de reducció d’emissions. El comitè va acceptar que els estats poden tenir obligacions envers persones de fora del seu territori, però no va acceptar la queixa al·legant que no havien esgotat les vies legals de cadascun d’aquells estats.
