Les aus que se submergeixen a l’aigua, com ara els pingüins o els cabussons, corren més perill d’extingir-se pel canvi climàtic que no pas els ocells que no ho fan, segon un estudi publicat a ‘Proceedings of the Royal Society B’. Les seves adaptacions físiques, afirmen els investigadors, poden atrapar-los als entorns on estan acostumats a viure, en un exemple de com l’hiperespecialització evolutiva pot resultar fatal per a les espècies si les seves condicions de vida canvien.
Examinant 700 espècies d’aus aquàtiques
El treball ha analitzat la història evolutiva de 700 espècies d’ocells aquàtics concloent que, un cop un grup aconsegueix tenir l’habilitat de bussejar, el canvi esdevé irreversible. Això, creuen els investigadors, podria explicar per què tenen una ràtio d’extinció més alta que les altres aus. Aquesta capacitat, apunten, ve a un cost de canvi morfològics com ara als músculs del coll i els ossos del tors, i la seva evolució continua en aquest sentit, atrapant-los cada cop més i reduïnt les seves possibilitats d’adaptació a canvis ràpids.
Els ocells estudiats van ser dividits entre els que no bussegen, els que ho fan propulsant-se amb les potes -com els cabussons-, amb les ales -com els pingüins i els àlcids- i els que volen en picat cap a l’aigua. En tots ells, sembla que la capacitat de bussejar es va desenvolupar per separat 14 vegades però, un cop aconseguida, no hi ha cap espècie que evolucionés per perdre-la.
Una amenaça claríssima
Mirant la línia temporal, els ocells que es propulsen amb les potes i les ales són els que presenten una ràtio d’extincions més alta. Això és perquè com més especialitzada està una espècie més depèn d’unes condicions concretes mentre que, en les aus més ‘genèriques’, tenen més possibilitats d’adaptar-se. Això es veu fins i tot dins dels mateixos bussejadors ja que, per exemple, els pingüins corren molt més perill que no pas els pelicans. Una dada que pot ajudar a afinar els esforços de conservació i que assenyala, també, quines aus desapareixeran primer si continuem canviant la Terra com fins ara.
