Evolucionar massa ràpid pot dur una espècie a l’extinció. Un estudi sobre els llangardaixos i els seus parents, dut a terme per investigadors de la Universitat de Bristol, a Anglaterra, ha arribat a la conclusió que una evolució continuada i lenta es molt més efectiva a llarg termini, mentre que els animals que canvien a massa velocitat tenen moltes més probabilitats de desaparèixer.

El treball, publicat a la revista ‘Palaentology’, és fruit de la investigació sobre un gran grup de llangardaixos, serps i altres rèptils anomenats lepidosaures. A dia d’avui n’hi ha més de 10.000 espècies, molt diferents entre elles, i que deuen el seu èxit a una evolució ràpida en circumstàncies que els afavorien, però la seva història no ha estat sempre així. Quan van aparèixer, fa 250 milions d’anys, es van dividir en dos grans grups: un d’ells, els escatosos, que inclouen els llangardaixos, les sargantanes, els dragons i les serps; i els rinocèfals, de què només queda un exemple, els tuatares, que només viuen a Nova Zelanda.

Diverses espècies d'escatosos | Wikimedia Commons
Diverses espècies d’escatosos | Wikimedia Commons

Els investigadors es van sorprendre en descobrir que, al contrari del que pensaven, els rinocèfals havien evolucionat molt ràpidament i els escatosos, en canvi, més a poc a poc. De fet, uns fan evolucionar el doble de ràpid que els altres, una diferència molt gran i inesperada. No va ser fins a finals del Mesozoic, durant l’era dels dinosaures, que els escatosos es van començar a diversificar, però van continuar sent, en general, animals petits. Després de la desaparició dels dinosaures, aquests van sobreviure mentre els rinocèfals gairebé van desaparèixer per complet.

Així doncs, si més no en aquest cas, tot i que podria ser extrapolable a altres, l’evolució lenta, o fins i tot l’estabilitat (com és el cas dels taurons, per exemple) pot ser una estratègia molt més profitosa a llarg termini que no pas l’adaptació a unes circumstàncies molt concretes. De fet, en evolucionar ràpidament, també es pot aconseguir que el procés d’extinció, que és gairebé inevitable, sigui molt més lent.

Nou comentari