Un nucli de gel que va ser extret a Grenlàndia fa gairebé 60 anys i que ara ha estat redescobert permet preveure una pujada enorme del nivell del mar a causa de l’escalfament global. Segons expliquen els científics que l’han analitzat en un article publicat a ‘Science’, fa 400.000 anys les temperatures a la zona eren semblants a les d’ara i, aleshores, gairebé no quedava gel a tota l’illa.
Refutant les teories establertes
Aquest treball refuta el que s’havia pensat fins ara, que la majoria de Grenlàndia ha estat coberta de gel des de fa milions d’anys. El que va passar, segons sembla, és que un escalfament global natural va dur a un gran episodi de fusió del glaç que va fer que el nivell del mar pugés gairebé un metre i mig, una pista inquietant del que pot passar d’aquí a ben poc temps, especialment tenint en compte que, ara, les concentracions de CO2 a l’atmosfera són 1,5 vegades superiors a les d’aleshores i les temperatures continuen pujant.
Així doncs, si en un episodi d’escalfament considerat moderat es va produir un canvi tan gran, la sensibilitat del gel de Grenlàndia al canvi que estem provocant els humans pot ser no només molt més gran de la que es pensava sinó fins i tot irreversible, i ens podria esperar un desglaç molt ràpid que podria produir-se, de fet, en cosa de pocs segles. Si tot el gel de l’illa es fongués, de fet, el nivell del mar pujaria uns 7 metres, afectant les costes de tot el món, on viuen milers de milions de persones i que suposaria una catàstrofe global.
Analitzant una mostra antiga amb tècniques noves
En aquest estudi, els investigadors han invertit anys estudiant sediments glaçats d’un nucli extret d’una base nord-americana l’any 1966. Si bé aleshores no es disposava dels mitjans per extreure’n tanta informació i va ser guardat en un congelador, el 2017 va ser recuperat a Dinamarca, on havia estat guardat, i els científics van poder començar a examinar-lo amb tècniques més modernes.
El primer que els va sorprendre va ser trobar-hi llavors, molses i fulles, tot un ecosistema glaçat que indicava que, en aquell moment, en aquell indret no hi havia gens de gel. En datar els dipòsits en 416.000 anys, van adonar-se que, al contrari del que s’havia pensat fins ara, el gel havia desaparegut en algun moment. Un indici que, en les condicions actuals a la Terra li podria esperar un futur amb uns casquets polars molt petits i, per tant, amb un nivell del mar molt més alt.
Un nou crit d’alerta
Aquesta fusió del glaç, a més, contribuirà a l’escalfament global, ja que les enormes extensions blanques reflecteixen moltíssima llum del Sol que, quan no hi sigui, es quedarà al nostre planeta. Així doncs, es crearà un bucle d’escalfament que pot eliminar el gel a una velocitat molt més alta del que ens imaginem. La situació, per tant, és encara pitjor de la que deien algunes prediccions, cosa que no fa més que remarcar la necessitat vital de reduir les emissions per limitar, en la mesura del que encara és possible, l’abast de la fusió dels pols.
