Els científics que observen les variacions en la massa de gel que cobreix l’illa de Grenlàndia alerten que el desglaç es va accelerar enormement durant el 2019, establint un nou rècord que supera l’anterior en un 15%. Aquesta pèrdua de gel sense precedents des que es va començar a mesurar, l’any 1948, es pot explicar pels anticiclons que van quedar establerts sobre Grenlàndia l’estiu passat, fent que les temperatures fossin molt més altes del normal.
La realitat darrere d’això, però, és que les emissions continuades de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera estan contribuïnt decisivament a que Grenlàndia es desglaci cada vegada més ràpid repercutint, alhora, en un augment de la seva contribució a la pujada del nivell del mar. L’illa, de fet, està perdent gel set vegades més ràpid del que ho feia durant la dècada dels noranta.
Segons s’ha publicat a la revista ‘Nature Communications Earth & Environment’, les dades recollides pels satèl·lits i els models climàtics més moderns disponibles han permès calcular la pèrdua de gel durant 2019 en 532 gigatones, és a dir, 532.000 milions de tones de gel van fondre’s o evaporar-se. Això, per sí sol, farà pujar 1,5mm el nivell del mar, fent que Grenlàndia sigui la “responsable” del 40% de la pujada de les aigües durant l’any. I les perspectives no semblen gaire prometedores encara que, com afirmen els mateixos científics, els models no són perfectes i hi podria haver sorpreses de tot tipus.
De fet, tot i que 2019 va ser un any dolent, els anys 2018 i 2017 la pèrdua de gel va ser menor de l’esperada a causa de dos estius molt freds i una tardor en què va nevar molt. Malgrat tot, la tendència sembla clara, i els efectes d’això no es deixaran sentir tant a Grenlàndia com a la resta del món, especialment a les zones més baixes.
Els darrers càlculs afirmen que, el 2100, el nivell del mar haurà pujat 10cm només pel gel que desapareix a Grenlàndia, posant en perill 25 milions de persones cada any que podrien veure com les seves llars s’inunden. L’única forma d’evitar aquesta conseqüència extrema de l’escalfament global, de què Grenlàndia és lamentablement un exemple palpable, és reduïnt dràsticament les emissions de gaoss d’efecte hivernacle.
Encara que probablement s’hagi passat el punt de no-retorn i el gel de l’illa estigui condemnat a desaparèixer, la nostra acció podria fer que aquest procés es tornés molt més lent, donant a milions i milions de persones una oportunitat d’adaptar-se als canvis en comptes de trobar-se’ls al damunt de cop i volta.
