El futur de la natura de tot el planeta penja d’un fil, i el seu destí es podria decidir a la propera cimera sobre biodiversitat de l’ONU. Entre els dies 7 i 19 de desembre, els delegats de gairebé 200 països es reuniran a Montreal, al Quebec, en una trobada que té com a objectiu aturar un declivi cada cop més accelerat i que només es podrà aturar si es prenen decisions dràstiques per protegir els espais naturals del món.
Un problema tan important com el canvi climàtic
Tot i que la cimera COP27 sobre el canvi climàtic rep molta més atenció, la Convenció sobre Biodiversitat Biològica, o COP15, també té una importància crucial. De fet, aquesta trobada hauria d’haver tingut lloc fa tres anys però a causa de la pandèmia de Covid-19, s’ha anat endarrerint. Tenint en compte l’efecte del canvi climàtic en la biodiversitat i el de la biodiversitat en la captura i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, totes dues cimeres estan íntimament relacionades, però no obstant això una ha continuat celebrant-se i l’altra no.
A més del clima, és clar, la biodiversitat és imprescindible per altres serveis ecosistèmics, ja que proveeix a les persones d’aliments i aigua i contribueix a millorar la seva salut. Així doncs, malgrat la diferència de la cobertura als mitjans de comunicació, la COP15 té una importància comparable a la de la COP27 i, sense que totes dues arribin a acords ferms i ambiciosos, el futur de la humanitat serà cada vegada més preocupant.
“La millor i darrera oportunitat” pel canvi
En declaracions recollides per la cadena britànica BBC, Tony Juniper, cap de Natural England, l’agència de la natura del govern anglès, va afirmar que aquesta pot ser “la millor i darrera oportunitat” per començar a fer passes fermes i decidides per aturar i revertir la destrucció de biodiversitat mundial. A l’horitzó, de fet, hi ha la implementació del Marc de Treball per a la Biodiversitat Mundial que, en aquest camp, podria ser tan important com ho és l’Acord de París pel canvi climàtic.
Objectius ambiciosos i millores substancials
Entre els objectius òptims pel futur de la natura hi ha, en primer lloc, que el 2030 el 30% de les terres i mars del món estiguin protegits. En segon lloc, que el 2050 s’hagi instaurat una idea compartida de viure en harmonia amb la natura. Finalment, el tercer punt bàsic és eliminar els milers de milions d’euros en subvencions que, cada any, van a parar a empreses que degraden la natura i fer-los servir per ajudar a restaurar ecosistemes.
Actualment, un 15% de les terres emergides del món i un 10% de les aigües territorials estan protegides, segons dades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. No obstant això, la dada positiva és que la superfície ha augmentat en un 300% durant la darrera dècada. Així doncs, i si la cimera culmina de la millor manera possible, si més no en aquest aspecte la humanitat podria anar pel bon camí.
