L’amoníac és un dels fertilitzants més emprats perquè té una concentració molt alta de nitrogen. El problema és que, per fer una molècula d’amoníac, se’n creen dues de diòxid de carboni i, de fet, la producció d’aquest compost acaba resultant en el 2% de les emissions globals d’origen humà d’aquest cas d’efecte hivernacle. Ara, però, un equip de científics de la Universitat Texas A&M, als Estats Units, ha dissenyat un procés per produir-ne d’una manera molt més sostenible, i l’han presentat en un article a ‘Scientific Reports’.

Un mètode de 1909

Des de principis del segle XX, el procés de producció d’amoníac ha estat l’anomenat, Haber-Bosch, un mètode termoquímic que fa reaccionar el nitrogen de l’atmosfera amb hidrogen. Aquest sistema necessita altes pressions i temperatures, i per tant molta energia, i l’hidrogen emprat sovint prové de fons no-renovables. Així doncs, substituir-lo pel procés electroquímic ideat per aquests investigadors podria tenir molts beneficis econòmics i ambientals.

El Dr. Abdoulaye Djire i Denis Johnson, creadors d’aquest mètode de producció d’amoníac | Texas A&M

Una alternativa amb un gran futur

Segons expliquen, és possible crear amoníac fent servir una reacció anomenada reducció de nitrogen, que fa servir aquest cas, obtingut de l’atmosfera, i aigua. Fent-ho d’aquesta manera, es podrien produir fertilitzants a temperatura i pressió ambient, cosa que reduïria enormement la necessitat d’energia i, per tant, també el cost i la petjada ambiental. Fent servir un electrocatalitzador anomenat MXè, un nitrit de titani, poden extreure el nitrogen i formar amoníac de manera molt més fàcil que amb el mètode Haber-Bosch.

Tot i que només s’han fet les primeres proves, els resultats indiquen que, millorant el procés, podria esdevenir una forma viable de produir fertilitzants per a la indústria agrícola que canviés totalment el panorama d’aquest sector de la indústria química. A més d’estalviar despeses en tota la cadena de suministrament, també reduiria la demanda energètica global i la petjada de carboni d’una manera més que substancial. Al cap i a la fi, que un sol invent ajudés a reduir les emissions globals de CO2 en un 2% seria, de totes, totes, un avenç increïble.

Nou comentari

Comparteix