Un equip internacional d’investigadors està duent a terme l’avaluació més rigorosa i a fons feta mai fins ara del possible ús de la geoenginyeria per refredar la Terra. Aquesta eina, una possible manera de frenar l’augment de les temperatures, es basa en fer l’estratosfera una mica més ‘brillant’ perquè reflecteixi més llum solar i, per tant, compensi en part l’efecte hivernacle causat per les emissions dels humans. Els primers resultats han estat publicats a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’.
Una decisió difícil i que ha de ser informada
La modificació de la radiació solar és una possible estratègia de mitigació del canvi climàtic consistent a alliberar sulfats en aerosol a l’atmosfera i que es podria combinar amb la necessària reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per impedir que la Terra s’escalfi massa.
Tenint en compte les perspectives de transició ecològica i energètica actuals i tal i com expliquen els mateixos investigadors, “ens enfrontem a decisions difícils” a l’hora d’afegir els mètodes per reflectir la llum solar a les estratègies dissenyades fins ara. Fer servir els sulfats, un contaminant, per reduir l’escalfament global, podria tenir efectes secundaris com ara canvis en les precipitacions o fins i tot pluja àcida i, per tant, les conseqüències s’han d’estudiar molt a fons. A més, també hi ha problemes pel que fa al desplegament d’aquesta eina, i tot ha de ser avaluat per prendre decision informades.
Els responsables de l’estudi reconeixen que la primera reacció a la idea de la geoenginyeria solar hauria de ser “no pots parlar seriosament, sona horrible”. No obstant això i bo i reconeixent que “ho pot ser”, també recorden que “el canvi climàtic tampoc no és bo” i que és possible que “haguem passat el punt de les solucions fàcils”. Així doncs, i per donar la millor informació possible als qui hagin de prendre decisions en aquest sentit, cal “comparar els riscos de fer servir aquesta tecnologia amb els riscos de no fer-la servir”.
Diversos models i escenaris per valorar una opció polèmica
A l’estudi, els investigadors enumeren diversos escenaris derivats de tries diferents i presenten simulacions dels models climàtics que en resultarien. Els escenaris que el desplegament de la geoenginyeria climàtica començaria el 2035 i que els efectes es comparen amb què passaria si es posés en marxa una dècada després. A més, altres models també exploren riscos com ara els de la fi abrupta de la injecció de sulfats o també les interrupcions temporals.
Segons els científics, aquest marc de treball és una passa important en relació a les simulacions que s’havien fet fins ara, que no estaven pensades per ajudar a prendre decisions polítiques i que només tenien en compte un possible escenari.
