La Gran Barrera de Corall, a Austràlia, hauria de ser posada a la llista de Patrimoni de la Humanitat que està en perill, segons un nou informe elaborat per científics de la UNESCO. El document, fet públic aquest dilluns, se suma a les peticions semblants que han fet altres grups d’experts que consideren que l’escull coral·lí més gros del món està greument amenaçat per canvi climàtic i que cal prendre mesures “amb la major urgència”.
En concret, l’equip de la missió conclou que l’escull pateix “grans amenaces” que podrien destruir “les seves característiques inherents” i que, per tant, compleix els criteris per ser inclòs a la llista de Patrimoni de la Humanitat en Perill. Aquest informe s’ha elaborat durant mesos després que, el mes de març, visitessin la zona durant 10 dies, seguint una recomanació inicial del Comitè del Patrimoni de la Humanitat que ja demanava classificar la Gran Barrera de Corall com a “en perill”.
L’ecosistema marí més important de la Terra
Amb una extensió de gairebé 350.000 quilòmetres quadrats, la Gran Barrera de Corall és l’ecosistema marí més important de la Terra, llar de més de 1.500 espècies de peixos i més de 400 de coralls durs. A més de la seva importància per a la diversitat, també proveeix Austràlia de gairebé 5.000 milions de dòlars anuals en ingressos i dóna feina a més de 64.000 persones a tant en els sectors del turisme i la pesca com en el de la investigació científica.
A mesura que el planeta s’escalfa, però, la supervivència de l’escull ha anat sent més incerta. L’augment de la temperatura de l’aigua i l’acidificació han provocat grans episodis d’emblanquiment del corall i, de fet, la superfície que ocupen els exemplars vius s’ha reduït en un 50% des de mitjans del segle XX, no només a causa del canvi climàtic sinó també de la contaminació i la sobrepesca. Les perspectives de futur, a més, no són gaire milors.
La missió, de fet, va descobrir que la Gran Barrera de Corall estava patint el seu sisè gran emblanquiment a causa de l’estrès que la calor causa als coralls. Les imatges aèries d’uns 750 esculls mostraven com els coralls estaven perdent el color, especialment al nord i al centre de la Gran Barrera. Els esculls, a més, triguen com a mínim una dècada a recuperar-se d’un esdeveniment com aquest i, amb la freqüència amb què es produeixen, no hi ha manera que puguin resistir la calor.
La decisió definitiva es prendrà el 2023
Al text, els experts també han detallat quines haurien de ser les passes més urgents que hauria de prendre el govern australià. Entre elles hi ha una reducció dràstica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, reavaluar alguns projectes que s’han de dur a terme a la zona i augmentar molt el finançament per a totes aquelles accions que puguin contribuir a protegir aquest ecosistema.
L’any vinent, el Comitè del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO es reunirà per prendra una decisió definitiva sobre si classifica o no la Gran Barrera de Corall com a amenaçada. Abans, però, l’organització encara haurà d’elaborar un altre informe en profunditat que també inclourà respostes i propostes de les autoritats federals i locals d’Austràlia.
