La Gran Barrera de Corall, a Austràlia, ha viscut la recuperació més gran dels darrers 36 anys després de les tempestes i els episodis d’emblanquiment que ha viscut els darrers temps. Segons informa la cadena britànica BBC, les zones nord i central dels esculls tenen la quantitat més gran de corall que s’ha registrat des que se’n fa seguiment, però la coberta a la zona sud ha retrocedit. A més, el nou corall és especialment vulnerable al canvi climàtic i a les altres amenaces que planen sobre aquest ecosistema, Patrimoni de la Humanitat.
Es temia el pitjor
L’Institut Australià de Ciències Marines (AIMS per les seves sigles en anglès) duu a terme un cens anual de la Gran Barrera de Corall per comprovar quin és el seu estat de salut. Mitjançant vigilància aèria, i també amb submarinistes arrossegats lentament per una barca a la superfície, examinen com ha evolucionat en els dotze mesos anteriors.
Enguany la preocupació era especial perquè, el març passat, es va confirmar que la Gran Barrera havia patit el quart episodi generalitzat d’emblanquiment dels darrers sis anys, un esdeveniment que va fer que la seva supervivència, segons els científics, estigués greument amenaçada.
Aquests emblanquiments són causats per l’estrès que pateixen els coralls quan la temperatura de l’aigua és massa elevada i que els fa expulsar les algues que viuen a la seva superfície i que són les que els donen color i vida. Tot i que abans de 2016 només s’havien registrat dos grans episodis d’emblanquiment, des d’aleshores n’hi ha hagut quatre.
Una bona notícia amb molts peròs
Els resultats d’aquest darrer estudi, però, són una prova clara que els esculls es podrien recuperar si les condicions fossin les adequades, però les circumstàncies adverses són, com s’ha vist ben clarament, cada vegada més habituals. A més de l’escalfament global, que en dificulta la supervivència i provoca episodis d’emblanquiment, els ciclons tropicals i les estrelles de mar corona d’espines, una espècie que s’alimenta de corall, són un perill molt gran per a aquests animals, que formen un dels ecosistemes més impressionants del món.
El problema és especialment preocupant perquè la majoria del nou corall que ha crescut, que pertany a una espècie anomenada Acropora, es troba molt exposat a aquestes amenaces. Per la seva banda, i malgrat els anuncis del govern australià, la UNESCO, que va declarar la Gran Barrera Patrimoni de la Humanitat fa quadre dècades, afirma que les autoritats del país no estan fent prou per protegir el seu futur.