La cimera climàtica COP28, que se celebrarà a finals d’aquest 2023, està envoltada de polèmica abans de començar. El país organitzador, els Emirats Àrabs Units, han nomenat el sultà Ahmed Al Jaber, el seu ministre d’Indústria i Tecnologies avançades, com a president de la trobada, una decisió enormement controvertida perquè Al Jaber també és el CEO de la Companyia Nacional de Petroli d’Abu Dhabi, una de les més grans del món.
Aquest nomenament se suma a les protestes que ja havia aixecat el fet que els Emirats Àrabs Units, un dels productors de petroli i gas més importants del món, fossin els escollits per organitzar aquesta cimera que, en teoria, té com un dels seus objectius principals eliminar definitivament l’ús d’aquests combustibles fòssils per frenar el canvi climàtic.
Una indústria que es resisteix a desaparèixer
Tot plegat fa pensar, com ja va passar a la COP27 celebrada a Egipte, que la indústria del petroli i el gas està fent grans esforços per influir en les decisions que s’hi prenen. Unes decisions que, per bé que podrien fer molt bé al planeta en general, s’oposen diametralment als interessos d’aquest sector, un del més poderosos del món.
El conflicte d’interessos que suposa aquesta situació, doncs, no és menor, per bé que Al Jaber també és el CEO de Masdar, la companyia estatal d’energies renovables del seu país i que, en diverses ocasions, ha advertit dels grans perills que suposa el canvi climàtic per al futur de la humanitat. Al cap i a la fi, la presidència de la COP és una posició molt important i que pot tenir un paper crucial en els acords a què s’arriba.
Una posició molt influent
A la cimera COP27, precisament, celebrada el passat mes de novembre, més de 80 països volien que es donés suport a la fi de l’ús de petroli i gas, a més del carbó. Els països que en depenen econòmicament, però, juntament amb la ‘inundació’ de delegats d’empreses del sector dels combustibles fòssils a la cimera, ho va impedir.
Així doncs, el nomenament d’Al Jaber podria ser un senyal d’una tendència preocupant en aquestes grans trobades mundials que haurien de posar rumb a un futur on les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen humà siguin pràcticament zero. No obstant això, el seu paper en el sector de les energies renovables i les grans inversions que hi fan els Emirats Àrabs Units, un país condemnat si no reorienta la seva economia, donen alguna esperança que el seu paper no sigui tan dolent com, d’entrada, es podria esperar.
