El canvi climàtic que estem causant els humans està fent arribar els desastres naturals a indrets on, fins ara, no n’hi havia. El mapa mundial de zones afectades per grans catàstrofes com ara tempestes tropicals o grans incendis forestals està canviant ràpidament i hi ha molts indrets que no estan preparats per entomar-les i que hauran d’adaptar-se i desenvolupar plans de contingència per a fenòmens que, fins ara, els eren pràcticament desconeguts.
Els Estats Units, un gran exemple
Els Estats Units, un país enorme i amb zones molt diverses, és un bon exemple d’aquest canvi, com explica un article publicat fa poc a ‘The Verge’: a Califòrnia, on les sequeres i els incendis són cada cop pitjors, hi va arribar una tempesta tropical que va sacsejar Los Angeles; la Costa Est, on normalment hi ha huracans, va quedar coberta de fum d’incendis que cremaven a centenars de quilòmetres. I parlant de foc, Hawaii ha patit els pitjors incendis de la seva història.
El canvi climàtic està multiplicant els riscos
Els indicis del que està passant són prou clars, com també ho són les causes. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle són el principal causant d’esdeveniments meteorològics extrems arreu del món, des dels huracans que s’alimenten de la calor del mar fins a les grans sequeres que faciliten incendis forestals cada vegada més catastròfics i episodis de contaminació per fum com el que, el passat mes de juny, va fer que Nova York ocupés temporalment el primer lloc de ciutats més contaminades del planeta.
Les zones afectades, doncs, hauran d’aprendre a adaptar-se a la nova realitat. El problema, és clar, és que sovint no canvien uns fenòmens per uns altres sinó que els nous se sumen als que ja hi eren, fent que sigui molt més complicat tant preparar-se com recuperar-se d’un desastre abans no arribi el següent. Els efectes, a més, poden sumar-se fent, per exemple, que una zona cremada sigui molt més vulnerables a grans precipitacions, huracans o inundacions. Els riscos, doncs, es multipliquen.
Els efectes socioeconòmics dels desastres
Això, a més, té uns impactes socioeconòmics molt importants, afectant greument el funcionament de les economies i de la vida de les persones. I l’economia, precisament, i el seu desenvolupament, pot ser encara més responsable de la situació del que sembla a simple vista. A Hawaii, per exemple, el colonialisme dels Estats Units i l’expansió forçosa de l’agricultura a les illes ha transformat el paisatge, fent aparèixer plantacions de canya de sucre i pinyes en zones de bosc tropical humit i frondós i disparant el risc d’incendis catastròfics com el d’aquest mes d’agost.
Després del foc, a més, la destrucció de zones com l’antiga capital hawaiana, Lahaina, fa témer que els promotors immobiliaris vulguin aprofitar la situació per obtenir més beneficis, expulsant la població nativa per a fer nous projectes residencials. I és que les comunitats més pobres sempre són les principals víctimes no només dels desastres naturals sinó del que ve després, sent els darrers a aconseguir ajuda per recuperar la seva vida normal i corrent el risc, com en aquest cas, d’acabar havent d’abandonar les seves llars després de tot el que han patit.
Les tiretes són moltes, de solució només n’hi ha una
Davant de tot plegat, i per més que ens preparem i per més estratègies de mitigació que s’implementin per reduir els efectes d’aquests desastres, només hi ha una solució real: eliminar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que impediran que la situació empitjori i, amb el temps, arribaran a revertir-la. I per molts problemes que tinguem a la nostra vida diària, mirar una mica més enllà i exigir als polítics i els empresaris que no acabin de destruir del tot el nostre futur és un deure que tenim com a ciutadans, com a habitants del planeta i envers les generacions futures.
