Fa més de mil anys, a l’Amèrica precolombina, un canvi climàtic ja va ser la raó de grans esclats de violència i de conflictes que van acabar amb el col·lapse dels primers estats dels Andes. En un article publicat a ‘Quaternary Research’, un equip d’investigadors nord-americans ha detectat un patró d’augment de la violència durant el canvi climàtic que es va produir a la regió entre els anys 470 i 1500, en què les temperatures van augmentar i les sequeres es van fer més habituals i greus.
Un problema que es tem que ens torni a afectar
Actualment, el canvi climàtic ja ha provocat problemes com ara un increment dels incendis forestals i la reducció de moltes collites, causant efectes econòmics. A més, molts investigadors també apunten que s’estan produint i es produiran augments de la violència interpersonal i dels homicidis, a més de conflictes entre països, a mesura que les temperatures augmentin. Aquesta ‘violència climàtica’, però, no és res nou, i de fet hi ha qui apunta que va ser la causa de la primera guerra de la història o, si més no, de la primera de què es té notícia.
Una correlació entre les morts violentes i el canvi climàic
En aquest estudi, els investigadors van buscar marques de ferides al crani de les poblacions que vivien al centre i el sud dels Andes durant aquella època, un indicador clar de violència que es pot atribuir a l’escassedat de recursos. En comparar-ho amb els patrons climàtics, els científics van veure una correlació clara entre la caiguda de les precipitacions i la presència de traumes al crani, cosa que apunta, efectivament, a un augment de la violència interpersonal per raons climàtiques.
En concret, l’anàlisi de gairebé 3.000 esquelets amb fractures de 50 jaciments diferents va ser comparat amb l’acumulació de gel a la glacera Quelccaya, que es troba entre els actuals Perú, Xile i Bolívia. Alhora, també s’ha tingut en compte l’abandonament d’indrets com Wai i Tiahuanaco, que indiquen un canvi sociopolític important.
Unes dades que ens poden ser molt útils
El fet que no s’hagi trobat els mateixos indicis a les regions costaneres i d’elevació mitjana, sinó només a les zones més altes, sembla indicar que aquestes poblacions van trobar solucions no-violentes al canvi climàtic o bé que aquest no els va afectar prou. En qualsevol cas, observar la història de les interaccions entre persones i amb la natura és important a l’hora de tenir en compte per tal de veure els efectes del canvi climàtic actual i com poden reaccionar les poblacions.
Aquest estudi, a més, també reforça la idea que els poblacions que viuen en pitjor condicions són les que pateixen més durament els efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, la recerca arqueològica pot ajudar-nos a predir quina és la millor manera d’encarar els reptes que patim ara i els que patirem en el futur.
