A l’est de la Xina, una excavació coneguda com “la Venècia xinesa de l’Edat de Pedra” revela les restes de la cultura Liangzhu, una de les més avançades del continent i de tot el món en la seva època, fa més de 5.000 anys. Ja aleshores, la ciutat disposava d’un sistema de tractament d’aigües força avançat, i se la considera la darrera de les cultures del jade del Neolític. Tot i la informació que se n’ha obtingut, però, fins ara no es sabia què havia causat la seva desaparició que, a més, va ser molt sobtada. Un equip internacional de científics, però, n’ha tret l’entrellat: les grans inundacions causades per un monsó anormalment intens van ser la causa del col·lapse final d’aquesta civilització.

Reproducció a escala de l'antiga ciutat de Liangzhu | Wikimedia Commons
Reproducció a escala de l’antiga ciutat de Liangzhu | Wikimedia Commons

Segons explica la Universitat d’Innsbruck (Àustria), una de les participants a l’estudi que ha dut a aquest descobriment, la controvèrsia sobre què va causar el final de la cultura Liangzhu ha estat molt llarga. Situada al delta del Iang-Tsé, a uns 160km al sud-oest de Xangai, la ciutat va començar la seva era d’esplendor fa 5.300 anys i era molt avançada pel seu temps, tant que se la considera una de les cultures amb estructures hídriques monumentals de la història. La ciutat, envoltada de muralles, tenia tot un sistema de canals navegables, preses i diposits que li permetien cultivar extensions de terra molt grans durant tot l’any, en un dels primers exemples d’una cultura basada en les infraestructures de l’aigua. Curiosament, però, continuaven sent una cultura de l’Edat de Pedra, ja que no treballaven els metalls sinó el jade.

Liangzhu, declarada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2019, va tenir un apogeu que va durar pràcticament 1.000 anys fins que, de sobte, va quedar abandonada. Això ha intrigat durant anys els arqueòlegs ja que no hi havia cap indici que hagués estat a causa d’un conflicte bèl·lic, la causa més probable, ni tampoc hi havia pistes que apuntessin a cap altre indret. Finalment, la resposta va venir d’unes coves al sud-oest de l’excavació, que han servit com a arxiu climàtic per reconstruir els darrers 100.000 anys d’història de la regió.

La cova de Shennong, una de les que ha permès explicar aquest col·lapse civilitzatori | Haiwei Zhang
La cova de Shennong, una de les que ha permès explicar aquest col·lapse civilitzatori | Haiwei Zhang

Segons l’anàlisi de les estalagmites, entre fa 4.345 i 4.324 anys hi va haver un període amb precipitacions extraordinàriament altes, uns monsons d’una intensitat com aquella civilització no havia vist mai. Aquelles pluges devien provocar una pujada enorme del cabal del Iang-Tsé i ni tan sols la tecnologia hídrica avançadíssima com la Liangzhu va poder resistir-la. Les aigües van entrar a la ciutat i la van inundar, fent que la població en fugís cames ajudeu-me. A més, el mateix estudi climàtic també indica que aquelles condicions climàtiques humides van continuar de manera intermitent durant tres segles més frustrant, probablement, qualsevol intent de tornar a ocupar la ciutat i tornar-la als seus temps de glòria.

Nou comentari