La calor, les sequeres i els grans incendis forestals estan deixant de ser episodis excepcionals per convertir-se en la ‘nova normalitat’ d’Europa. En un informe conjunt de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Servei de Canvi Climàtic Copèrnic de la Unió Europea, les dues institucions adverteixen que estius com el de 2022 seran cada vegada més habituals i, de fet, cada vegada més intensos en totes les seves conseqüències.
Un estiu que va causar 16.000 víctimes més de les esperades
L’any passat, durant els mesos d’estiu les onades de calor, la manca de precipitacions, el foc i la fusió de les glaceres va arribar a nivells que s’havien vist molt poques vegades. De fet, va ser l’estiu mès càlid de la història d’Europa, si més no des que hi ha registres, i les dades apunten que va causar, de manera directa o indirecta, més de 16.000 víctimes, segons els càlculs d’excés de mortalitat.
Conseqüències a diversos nivells
En una nota de premsa, el director del servei Copèrnic, Carlo Buontempo, va deixar clar que això no és un esdeveniment únic ni una “raresa del clima” sinó que aquest tipus d’esdeveniment “són part d’un patró que farà els extrems d’estrès per calor més freqüents i més intensos” a tot el continent. Europa, de fet, és la zona de la Terra, especialment la Mediterrània, on les temperatures estan augmentant més ràpidament, amb l’única excepció de l’Àrtic, una part del qual, de fet, també és a Europa.
A la calor, a més, s’hi sumen les sequeres, que tenen conseqüències terribles tant per a l’agricultura com per al subministrament d’aigua i, a més, també faciliten que es produeixin incendis forestals com els que, el 2022, van arrasar Europa, que va assolir la seva segona xifra més alta de la història pel que fa a superfície cremada, amb el centre del continent i la Mediterrània com a zones més afectades.
Per si tot plegat no fos prou, també cal tenir en compte que les glaceres europees, particularment les dels Alps, van patir un any dolentíssim, amb una pèrdua rècord de massa de gel a causa d’unes nevades més aviat minses, unes temperatures massa altes i l’aparició de pols provinent del Sàhara, que va enfosquir les glaceres, fent que absorbissin més calor i, per tant, es fonguessin més ràpidament.
Un futur incert
Així doncs, la situació és molt complicada, i el futur és incert. D’una banda, l’arribada d’El Niño, un fenomen climàtic natural que fa pujar les temperatures, fa pensar que el 2023 podria ser encara més extrem per bé que, si més no a Catalunya, de moment el final de la primavera està sent molt més plujós que els darrers anys. Alhora, l’ascens de les energies renovables com a font d’electricitat al continent fa pensar que, si més no, comencem a anar pel bon camí per frenar i, amb el temps, revertir aquesta tendència.
