Un estudi publicat a la revista ‘Nature Communications’, dirigit per investigadors de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb altres institucions de recerca, mostra que l’escalfament antropogènic farà augmentar l’extensió de l’àrea cremada pels incendis a l’Europa mediterrània, i que es podria reduir aquest creixement si l’escalfament global es limita a 1,5 °C. Com més alt sigui el nivell d’escalfament, més gran serà el risc.
“Per arribar a aquesta conclusió, hem combinat projeccions climàtiques regionals amb models empírics que vinculen l’àrea cremada durant l’estiu amb els factors climàtics clau”, explica Marco Turco, investigador de la UB i primer autor de l’estudi. “Aquests resultats reforcen la declaració de l’Acord de París (2015), que apunta que limitar l’augment de la temperatura a 1,5 °C podria reduir de manera significativa els riscos i els impactes del canvi climàtic”, conclou l’investigador.
Tot i que no ha estat el cas a Catalunya, les temporades d’incendis durant el 2017 i el 2018 han estat notablement agudes en algunes regions d’Europa, amb grans incendis forestals a Grècia, Portugal i Suècia que han estat relacionats amb sequeres i onades de calor intenses. Aquests focs han provocat pèrdues econòmiques, ecològiques i, fins i tot, víctimes mortals.
Marco Turco i el seu equip han utilitzat un conjunt de models climàtics regionals per preveure les àrees cremades a l’Europa mediterrània, tenint en compte com la relació entre la vegetació i el foc canviarà en diferents escenaris a causa d’altres factors, com les sequeres, per exemple. Els autors estimen que, amb un escalfament global d’1,5°C, l’àrea cremada encara podria créixer un 40% respecte a les estimacions que no consideren l’escalfament futur (sobretot, a la península Ibèrica). Si l’escalfament és de 3°C, aquest augment seria del 100%.
“Aquests resultats, combinats amb l’augment de l’exposició social a grans incendis durant els últims anys, suggereixen que cal una revisió de les estratègies de gestió actuals. Els efectes del canvi climàtic podrien superar els esforços de prevenció d’incendis. Per tant, en un futur pròxim es necessitaran més recursos per gestionar aquest problema”, explica Marco Turco, investigador del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) de la Universitat de Barcelona, liderat per Maria del Carme Llasat, professora del Departament de Física Aplicada de la UB.
En aquest sentit, el desenvolupament de models clima-incendis és crucial per identificar accions clau. En concret, combinats amb les prediccions climàtiques estacionals ofereixen una oportunitat poc explotada per preveure, i per tant reduir, l’impacte dels focs en condicions climàtiques adverses.
