La cimera COP27 està arribant a la seva fi i, per poder elaborar les seves conclusions, trobarà dos esculls importants. El primer són els ajuts als països pobres perquè es puguin enfrontar als efectes del canvi climàtic. El segon és el calendari de la retirada dels combustibles fòssils, essencial per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i frenar l’escalfament del planeta.
Amb gairebé 200 països reunits a Xarm el-Xeikh (Egipte), sembla que el debat per elaborar els acords finals de la cimera no s’acabarà aquest divendres sinó que, segons informa la cadena britànica BBC, la divisió entre els participants és tan gran que les negociacions pot ser que continuïn durant el cap de setmana. La presidència egípcia de la COP27 ha presentat un esborrany amb els principals punts de desacord, que s’espera que es desencallin durant les properes hores i dies.

Ajudar els qui més pateixen el canvi climàtic
El primer és la necessitat de fons per ajudar els països pobres a enfrontar-se als efectes més immediats del canvi climàtic. Fa més de 10 anys que els països rics s’hi resisteixen perquè, com que saben que són els principals responsables del problema, podrien haver de pagar durant segles. No obstant això, els desastres naturals dels darrers anys han empitjorat tant la situació en alguns països que la pressió ha estat massa forta com per no parlar-ne.
És el cas, per exemple, de Tuvalu, on no només estan quedant anegats per la pujada del nivell del mar sinó que, a més, hi ha tan poca aigua dolça disponible que s’ha de racionar. Davant d’exemples com aquests, tant els Estats Units com la Unió Europea es continuen mostrant reticents a signar un acord global per crear un fons de compensació.

En comptes d’això, consideren que és millor arribar a acords individuals amb els països. No obstant, fa ben poc que la UE ha anunciat que aportarà 100 milions d’euros de manera immediata a un fons per ajudar els indrets del món que més estan patint els efectes del canvi climàtic. Un petit senyal d’esperança.
Continuen les tensions sobre l’abandó dels combustibles fòssil
Si l’any passat, a la COP26, les converses sobre el carbó van estar a punt de trencar les negociacions, aquest any el problema és el mateix però estès al petroli i el gas. Si la majoria de països rics pressionen per eliminar l’ús d’aquests combustibles tan contaminants i que tantes emissions de carboni generen, algunes economies emergents no volen que se les privi d’explotar les reserves que tenen d’aquests recursos naturals per enriquir-se.

Tot això està posant en perill el calendari de descarbonització, que és l’única esperança de limitar l’escalfament de la Terra als 1,5ºC que, com es va pactar a París l’any 2015, és el màxim que ens podem permetre abans les conseqüències no siguin realment catastròfiques. No obstant això, davant les previsions que indiquen que aquesta xifra no es podrà assolir, alguns països com l’Índia i la Xina demanan eliminar-lo. De fet, en aquest aspecte l’esborrany inicial de les conclusions de la COP27 és visiblement menys ambiciós que el de l’Acord de París.
António Guterres, però, secretari general de l’ONU, ha afirmat que “hi ha voluntat de mantenir l’objectiu” i que “cal que ens assegurem que el compromís és evident en el resultat de la COP27”.