Un equip d’investigadors de la Universitat de Pennsilvània, als Estats Units, afirma que ha descobert el mecanisme del cervell que ens permet mantenir la concentració tot i que estiguem envoltats d’estímuls que ens podrien distreure. En un article publicat a la revista ‘Neuron’, expliquen com les neurones del moviment-visuals que hi ha a la part frontal del cervell ens poden ajudar a fer-ho. És el que ens permet, per exemple, continuar treballant encara que tinguem una pel·lícula o un partit a la televisió.
Ignorar les distraccions per concentrar-nos en un objectiu
Els humans, com altres mamífers, podem ignorar les distraccions per continuar concentrats en accions que tenen un objectiu clar, un control ‘de dalt a baix’. Alhora, també hi ha circuits cerebrals que redirigeixen l’atenció basant-se en el què ens transmeten els sentits, un control ‘de baix a dalt’. Fins ara, però, no se sabia com funcionava el mecanisme que permetia anul·lar el segon en benefici del primer.
Un mecanisme que controla l’atenció visual
Els científics volen trobar com ho feia el cervell per decidir si l’atenció visual s’ha de dedicar a la tasca que estem duent a terme o a la distracció atractiva que tenim a prop. Analitzant l’activitat del cervell d’animals en aquest tipus de conflicte, van descobrir un patró d’activitat coordinada en un grup de neurones del còrtex prefrontal lateral, la regió responsable de la motivació i les recompenses, que sembla que tenen un paper important en l’atenció al que estem fent, suprimint la influència dels estímuls que ens podrien distreure.
El treball indica que, tot i que tots els cervells poden concentrar-se en una tasca i filtrar les distraccions, alguns són millors que altres a l’hora de fer-ho. Entenent aquest procés, a més, els investigadors esperen poder entendre què falla en alguns problemes cognitius i psiquiàtrics molt estesos, inclòs el trastorn de dèficit d’atenció, l’esquizofrènia o el trastorn obsessiu-compulsiu.
Un grup de neurones que decideixen a què parem atenció
A més de veure com canvia l’activitat del còrtex prefrontal lateral davant d’una tasca i les possibles distraccions, i també el paper que juguen les neurones del moviment-visuals a l’hora de decidir on posem la nostra atenció, els investigadors també van veure que aquestes darreres s’activen juntes i amb la mateixa freqüència quan estem concentrats. Si aquesta activació tenia lloc abans que aparegués un estímul visual que podia distreure els animals de l’experiment, era més probable que l’ignoressin. Si passava després, era més probable que li fessin cas.
Tot plegat fa concloure que aquests ‘flaixos’ de les neurones del moviment-visuals són una mena de ‘semàfor’ de l’atenció que incideixen en les neurones que processen els estímuls visuals. A més, també indica que la concentració en una tasca requereix molta energia i que hi podria haver maneres de millorar-la, especialment en persones que tenen problemes en aquest aspecte.
