Un equip d’investigadors de les universitats angleses de Surrey i Oxford han anunciat, en un article publicat a la revista ‘PLOS One’, que han trobat una manera de diagnosticar el càncer de pàncrees fins a tres anys abans que fins ara. Un nou avenç que pot ajudar a salvar la vida de moltíssims afectats per aquesta malaltia, que sovint es troba massa tard i que té una supervivència al cap de cinc anys que és inferior al 10%.
Una malaltia que no dóna símptomes fins molt tard
El càncer de pàncrees és una malaltia que, en moltíssims casos, no dóna cap símptoma fins que ja es troba en un estadi molt avançat. Si bé la pèrdua de pes i l’augment de la glucosa en sang poden ser-ne indicadors, fins ara no se sabia quan es produïen aquests canvis i fins a quin punt. És per això que, en l’estudi més gros d’aquest tipus que s’ha fet mai, es va fer servir una base de dades de 10 milions de persones a Anglaterra per investigar com es desenvolupen la pèrdua de pes, els nivells alts de sucre i la diabetis en relació al càncer.
Nous indicadors
En comparar l’índex de massa corporal i l’hemoglobina glicosada (HbA1c) de 9.000 persones amb càncer de pàncrees amb els d’un grup de 35.000 persones sanes, es va observar que la pèrdua de pes en persones amb càncer de pàncrees comença fins a dos anys abans que les diagnostiquin. En el moment de la diagnosi, de fet, el seu índex de massa corporal és, de mitjana, gairebé tres unitats inferior al de les persones sanes. Pel que fa als nivells de sucre alts, es poden detectar fins a tres anys abans del diagnòstic.
Les anàlisis mostren que la pèrdua de pes en persones amb diabetis s’associa amb un risc més elevat de patir càncer de pàncrees que no pas en persones sense diabetis, i que l’augment de la glucosa en sang en persones sense diabetis s’associa a un risc més elevat de patir càncer de pàncrees que no pas en les persones que tenen diabetis.
Una eina pel diagnòstic precoç que pot salvar vides
Així doncs, tot i que no és un indicador 100% fiable, qualsevol d’aquestes dues situacions hauria de ser considerada una senyal d’alerta i posar en marxa les proves mèdiques per confirmar o descartar aquest càncer. Amb un diagnòstic més precoç, no només hi ha menys probabilitats que el càncer s’estengui a altres parts del cos sinó que, a més, també fa que els pacients estiguin en més bona forma física i suportin millor el tractament.
Els investigadors afirmen que, amb la informació recollida, volen construir un algoritme que sigui d’utilitat pels metges, que faci servir diversos dels indicadors de càncer de pàncrees, inclosos els que s’acaben de descobrir, per ajudar a detectar possibles casos d’aquesta malaltia. a més, aprofundint en les dades, es podrien descobrir encara més perfils de persones susceptibles de patir càncer de pàncrees, ajudant a diagnosticar-lo abans i a salvar vides.
