Fa força temps que se sap que hi ha una associació clara entre les hores en què es fan els àpats, la llargada i la qualitat del son, l’augment de pes i la diabetis. Ara, en un article publicat a la revista ‘Science’, un equip d’investigadors anuncia que ha descobert el per què d’aquesta relació. Un mecanisme desconegut fins ara a través del qual es trenca el cicle circadià i els teixits grassos del cos canvien. Un descobriment que pot tenir implicacions molt importants tant en el disseny de dietes, com en la comprensió de la manca de son o fins i tot la manera com s’alimenten els pacients que necessiten ajuda per menjar de manera constant.
El nostre rellotge biològic és molt sensible
Essencialment, fer anar malament el nostre rellotge biològic implica fer anar malament el nostre metabolisme. Aquest rellotge, el cicle circadià, és sensible als moments en què mengem, especialment als teixits grassos, i les dietes altes en greixos també el destaroten. En aquest estudi, els investigadors han descobert que l’alliberament d’energia és el mecanisme molecular pel qual el rellotge biològic controla l’equilibri. Així, el dia és el millor moment perquè aquesta es dissipi en forma de calor.
Un descobriment que duu a més preguntes
En un experiment, un grup de ratolins, que són animals nocturns, van ser alimentats amb dietes altes en greixos, uns durant el seu període de descans –el dia– i altres durant el d’activitat –la nit–. En només una setmana, els ratolins a qui es donava menjar de dia es van engreixar més que els que eren alimentats de nit.
Els científics van pensar que potser hi havia algun component relacionat amb l’equilibri de l’energia, per explicar com podia ser que la mateixa quantitat de menjar, en moments diferents del dia, tingués efectes tan notables en la salut. Així doncs, es van fixar en el metabolisme dels teixits grassos per veure què hi passava.
Una porta a continuar investigant
Així és com van veure quina era la diferència entre uns ratolins i altres i també van comprovar que en animals modificats genèticament perquè alliberessin més calor a través del greix aquest augment de pes es reduïa. A més, també es va observar que la creatina, una molècula que ajuda a mantenir l’energia, podria ser a la base d’aquest alliberament d’energia que, en alguns casos, resulta problemàtic.
Ara, els investigadors volen continuar investigant en aquesta línia per comprendre quina és la mecànica a través del qual el cicle circadià controla el metabolisme de la creatina per tal de descobrir com accelerar-lo.
