Un estudi amb lideratge català ha aconseguit identificar una regió cerebral relacionada amb els deliris persecutoris dels pacients amb esquizofrènia. En un estudi publicat a la revista ‘Psychological Medicine’, suggereixen que aquests símptomes s’associen a l’alteració de l’àrea cerebral encarregada de comprendre les intencions de la resta –cognició social–, que impedeixen interpretar correctament les intencions alienes. Gràcies a aquest descobriment, es podrien desenvolupar tractaments específics per actuar en regions concretes del cervell.
Un símptoma definitori de l’esquizofrènia
Els deliris de persecució són un dels símptomes definitoris de l’esquizofrènia, afectant dos terços dels pacients que la mateixen. En aquest estudi, liderat per FIDMAG Germanes Hospitalàries-G15 CIBERSAM i amb la col·laboració del Benito Menni CASM, l’Hospital Sant Rafael de Barcelona, el de la Mare de Déu de la Mercè, el Sagrat Cor de Martorell i l’Hospital de Mataró, s’ha fet servir per primer cop un paradigma de realitat virtual que simula un viatge al metro de Barcelona per identificar l’activitat derebral associada a l’autoreferencialitat i altres deliris.
L’experiència immersiva permet exposar els participants a la convivència, durant el trajecte, amb avatars d’altres passatgers que miren al seu voltant, parlen, es mouen, i podrien estar observant-los. Així s’invoquen idees d’autoreferència, com la sensació de ser observat, seguit, objecte de crítiques i comentaris… Aquest experiment s’ha fet tant en persones sanes com amb pacients d’esquizofrènia.
Combinant realitat virtual i ressonàncies magnètiques
Les simulacions s’han combinat de manera simultània amb ressonàncies magnètiques funcionals per identificar les àrees cerebrals que s’activen durant aquestes experiències. El descobriment més important és que hi ha una regió d’activitat reduïda a prop de la unió tempoparietal dreta en el grup de pacients amb esquizofrènia i deliris de persecució.
La directora de FIDMAG, la doctora Edith Pomarol-Clotet, i l’investigadora Paola Fuentes expliquen que aquests pacients no poden interpretar correctament les conductes alienes i se senten observats i en perill. Tothom pot experimentar sensacions així, però la diferència és que en aquests casos no es pot canviar la percepció encara que se’ls expliqui que no és així.
