Un equip d’investigadors nord-americans ha aconseguit relacionar directament les ones cerebrals amb la memòria. En un article publicat a la revista ‘Neuron’, exposen un nou descobriment que aprofundeix en el coneixement que tenim d’aquestes senyals rítmiques d’activitat elèctrica al cervell, anomenades oscil·lacions, i què les causa, una de les grans preguntes de la neurociència.
Segons afirmen els autors d’aquest treball, una cosa tan simple com recordar un esdeveniment les pot activar, fins i tot més que en el moment de viure’l per primera vegada. Els científics es van fixar específicament en les anomenades oscil·lacions theta, que surten de l’hipocamp quan fem coses com explorar, navegar per l’entorn o dormir. L’hipocamp, a més, té un paper molt important en la capacitat de recordar.
Un descobriment que canvia la comprensió que en teníem fins ara
Fins ara es pensava que l’entorn extern era més important a l’hora d’activar les oscil·lacions theta, però sembla que aquests investigadors han provat que la causa principal és la memòria. Els resultats d’aquest nou estudi poden ser claus a l’hora de tractar pacients amb danys cerebrals o dèficits cognitius, inclosos els qui han patit atacs de feridura o que tenen Parkinson, ja que la memòria es podria fer servir per estimular el cervell i activar les oscil·lacions, cosa que podria millorar-la.
Un experiment que podria ajudar moltes persones
Aquest avenç s’ha fet gràcies a un experiment on van participar 13 pacients que s’estaven preparant per una cirurgia per tractar l’epilèpsia que pateixen. Com a part del seguiment, se’ls van implantar elèctrodes al cervell per detectar si tenien convulsions, i així també es van poder registrar les oscil·lacions theta a l’hipocamp. Els pacients van haver de fer una prova amb realitat virtual comprant en botigues. Després se’ls va demanar que refessin mentalment el recorregut i van comparar les oscil·lacions durant l’activitat real amb la del record, observant que en aquest darrer cas eren més intenses.
Així és com van adonar-se d’aquesta relació que, a més de permetre’ns entendre més com funciona el cervell, també pot obrir la porta a compensar la pèrdua de funcion cognitive mitjançant l’entrenament i la rehabilitació. A més, els investigadors també volen repetir la recerca en pacients que puguin moure’s en llibertat per comparar les ones en cada cas.
