MonPlaneta
La pol·lució canvia les connexions entre regions cerebrals en adolescents
  • CA

Un equip d’investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) afirma que la pol·lució canvia les connexions entre algunes regions cerebrals en els preadolescents. Així ho conclou en un estudi aquest centre, impulsat per la Fundació La Caixa, segons en un comunicat públic.

Les ressonàncies magnètiques mostren canvis clars

El treball, que ha estat dut a terme a partir de les dades de 2.197 menors d’edat residents a Rotterdam (Països Baixos) que formen part de l’Estudi Generació R i que van néixer entre l’abril de 2002 i el gener de 2006, apunta que una exposició més gran a la contaminació atmosfèrica s’associa a una connectivitat funcional més gran entre diverses regions cerebrals.

A través d’imatges del cervell obtingudes amb ressonàncies magnètiques, els científics volen comprovar si aquesta exposició, com també al soroll, es podia relacionar amb possibles alteracions de la manera com interactuen algunes regions del cervell. Entre les conclusions destaca que l’exposició al diòxid de nitrogen (NO2) i l’absorbiment de partícules en suspensió (PM2.5) des del naixement fins als tres anys d’edat, i als òxids de nitrogen NOx des dels tres fins als sis anys s’associa a una major connectivitat entre regions cerebrals.

Que els adolescents deixin d'escoltar tant les seves mares és un fet normal amb una explicació biològica | Pixabay
L’exposició a la pol·lució de l’aire és la causa de canvis en el cervell dels adolescents | Pixabay

Àrees del cervell amb funcions oposades

En concret, aquestes associacions es van identificar en àrees del cervell implicades en dues xarxes que tenen funcions oposades: la de tasques negatives, que té tendència a activar-se en repòs, i a la xarxa de tasques positives, durant les tasques que demanen que hi posem atenció. La primera autora del treball, Laura Pérez-Crespo, explica que “encara hem d’entendre les conseqüències” d’aquest augment de l’activitat però que, de moment, podem dir que és “diferent de la que esperàvem”.

Els resultats d’aquest estudi també indiquen que els tres primers anys de vida són el període on s’és més sensible a l’exposició a la contaminació atmosfèrica i que el carboni negre va ser, de tots els contaminants, el més associat als canvis en la connectivitat entre regions del cervell.

Més notícies
Cèl·lules alliberant citocines | Wikimedia Commons
Una molècula podria ajudar les persones amb asma i al·lèrgies alimentàries
Un estudi aprofundeix en el coneixement d'aquestes reaccions autoimmunes per tal de trobar-hi nous tractaments
Contaminació a la ciutat de Barcelona | Ajuntament de Barcelona
Relacionen la pol·lució de l’aire amb una arrítima cardíaca mortal
Ho afirma un estudi recent de la Societat Europea de Cardiologia
Foto d'arxiu de cotxes i motos circulant a Barcelona
La pol·lució de l’aire provoca encara més malalties que no ens pensàvem
Les darreres investigacions indiquen que les guies de la Organització Mundial de la Salut haurien de ser revisades per reduir els costos humans i sanitaris de la contaminació ambiental
El problema de la contaminació atmosfèrica és especialment greu als països en vies de desenvolupament
La contaminació continua causant uns 9 milions de morts cada any
És responsable de més defuncions que la guerra, el terrorisme, la malària, el VIH o la tuberculosi

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa