D’ençà que va començar la pandèmia, les vacunacions infantils han patit la caiguda més gran dels darrers 30 anys. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que afirma que, només l’any 2021, uns 25 milions d’infants van deixar de rebre alguna dosi que els immunitzaria contra malalties tan perilloses com la diftèria, el tètanus o la tos ferina.
Les dades, recollides per l’OMS juntament amb l’UNICEF, mostren que el percentatge d’infants que van rebre les tres dosis de la vacuna contra aquetes tres malalties, conegudes com a DTP3, van caure en un 5% entre el 2019 i el 2021 fins arribar al 81% de la població infantil mundial. Aquesta vacuna es fa servir com un marcador clau de la vacunació ja que, si els infants es perden alguna d’aquestes dosis, és probable que també n’hagin deixat passar d’altres.
El retorn del xarampió i la pòlio
El 2021, a més, es calcula que uns 25 milions d’infants del món es van perdre les immunitzacions rutinàries contra malalties com ara el xarampió, cosa que ha dut a brots que s’haurien pogut evitar. Alhora, entre gener i abril de 2022 els casos d’aquesta malaltia es van duplicar respecte el primer període de 2021. A més, a principis d’any, Malawi i Moçambic van informar dels primers brots de poliomielitis en gairebé 30 anys. De fet, si entre 2011 i 2019 la cobertura global de vacunació infantil havia s’havia encallat en un 85%, ara ha caigut de cop, especialment entre els països amb rendes mitjanes i baixes.
Gran afectació als països pobres
Dels 18 milions d’infants que no van rebre una dosi de la DTP el 2021, la majoria viuen a l’Índia, Nigèria, Indonèsia, Etiopia i les Filipines. Als països més rics, tot i que va ser molt més lleu, també s’ha experimentat una baixada en la cobertura de la vacunació, del 95% del 2019 al 94% de 2021, però les autoritats remarquen que fins i tot una petita baixada pot obrir la porta a que es produeixi un brot epidèmic. L’informe també alerta que hi ha hagut caigudes molt significatives en el número de nenes que reben la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VIH), un virus que pot produir càncer de coll d’úter.
El futur augura més entrebancs
Aquestes dades han suposat un gerro d’aigua freda en els esforços per assolir els objectius de vacunació establerts a nivel global, que inclouen reduir a la meitat el número d’infants que no han rebut cap vacuna rutinària en un 50% d’aquí al 2030. Segons l’OMS, aquesta caiguda en les vacunacions es pot atribuir en part a la pandèmia, que ha causat que es desviessin recursos, que les cadenes de subministrament es trenquessin i que moltíssimes persones s’haguessin de confinar. A més, els problemes econòmics també han dificultat que molts països adquirissin vacunes, i els conflictes i els desastres naturals també hi han tingut una influència destacable.
No obstant això, hi ha molts països que estan fent grans esforços per posar-se al dia, engegant grans campanyes de vacunació, per bé que els efectes econòmics de la pandèmia i, també, de la invasió russa d’Ucraïna, poden fer que els recursos que s’hi havien destinat acabin desviats al que es consideren prioritats més urgents.
