Un equip d’investigadors nord-americans han aconseguit, en un estudi els resultats del qual han estat publicats a ‘Immunity’, obrir una nova porta per a curar el VIH. Basant-se en els cinc casos coneguts de persones que han aconseguit eliminar el virus de l’organisme després d’un trasplantament de cèl·lules mare, han fet proves semblants en primats no humans i han determinat que cal que es compleixin dues circumstàncies alhora perquè el virus desaparegui i de quina manera es produeix aquest procés.
El trasplantament de medul·la, la clau de comptades curacions
A dia d’avui hi ha uns 35 milions de persones arreu del món que són portadores del virus del VIH i, per bé que des dels anys vuitanta del segle XX s’han fet avenços molt importants, fins ara es coneixen molts pocs casos de curació i només s’ha aconseguit controlar el virus. Cinc d’ells, com a mínim, han estat després de rebre un trasplantament de cèl·lules mare, i és per això que els investigadors volien comprendre millor aquest procés i, potser, aconseguir un tractament que es pogués aplicar de manera generalitzada.
El primer cas, el 2009, va ser el d’un home amb leucèmia mieloide aguda que va ser trasplantat de medul·la òssia a Alemanya. Gràcies a que el donant tenia una versió mutada del gen CCR5, que codifica un receptor dels glòbuls blancs que és emprat pel VIH per infectar noves cèl·lules, va adquirir resistència al virus. En els altres casos, la curació ha sigut un procés semblant.
Estudiant a fons com s’elimina el VIH
Aquest nou estudi volia aprofundir en aquest procediment i per això van agafar vuit macacos que tenien la versió dels primats del VIH i van sotmetre’n quatre a un trasplantament de medul·la òssia. Dos d’ells van curar-se, en el primer cas d’aquest tipus en animals en què aquests han sobreviscut a llarg termini després del tractament.
Estudiant com es va produir aquesta curació, els investigadors van identificar dues maneres diferents però igual d’importants en què es derrota el virus. En primer lloc, les cèl·lules mare del donant ajuden a eliminar els glòbuls blancs infectats pel VIH, reconeixent-los com un cos estrany i atacant-los com passa amb el mateix tractament en el cas de la leucèmia. En el cas dels animals que no es van curar, però, es va veure com el VIH va infectar les cèl·lules trasplantades mentre l’atacaven i, per tant, van concloure que impedir l’ús del receptor CCR5 és igual d’important que el trasplantament en sí a l’hora d’aturar la infecció.
Un coneixement que pot acabar duent una cura
Pel que fa al procés de curació, sembla que el virus primer desapareix de la sang a les extremitats, després als nòduls limfàtics dels mateixos braços i cames i, després, dels nòduls limfàtics de l’abdomen. Coneixent aquest recorregut, els metges podrien avaluar millor l’efectivitat de cures potencials pel VIH, comparant mostres de diverses parts del cos. A més, això també podria explicar per què en algunes persones trasplantades s’ha observat una millora abans que el virus no reaparegués: hi podria haver reservoris als nòduls limfàtics abdominals que permetessin la redisseminació del patogen.
Els resultats, doncs, són una empenta per a la investigació per mirar de curar el VIH i, en aquest sentit, els investigadors volen continuar investigant en els seus primats curats, per veure encara més detalls de la resposta immunològica que ha permès aquest resultat tan positiu, incloses les cèl·lules específiques involucrades i quines són les cèl·lules o molècules que van esdevenir objectius per a les defenses del cos durant el procés.
