Un nou biomaterial que es pot injectar per via intravenosa ha donat resultats espectaculars en la reparació de teixits. Segons afirmen els seus creadors en un article publicat a ‘Nature Biomedical Engineering’, aquesta nova invenció podria servir fins i tot en casos de lesions cerebrals traumàtiques i d’hipertensió arterial pulmonar, a més de per a tractar teixits danyats per atacs de cor. Els experiments fets fins ara en rosegadors i animals més grossos, de fet, n’han provat l’efectivitat.
Els investigadors afirmen que, com que permet tractar els teixits danyats de dins cap a fora, aquest biomaterial suposa un punt de vista completament nou en el camp de l’enginyeria regenerativa. Un cop demostrat el seu potencial en animals, els estudis sobre les seves eficàcia i seguretat en humans podrien començar durant els propers un o dos anys.
Un projecte centrat en els problemes cardiovasculars
L’objectiu principal d’aquest treball, les malalties de les artèries coronàries, l’infart de miocardi i la insuficiència cardíaca congestiva, són tres dels problemes de salut més importants de la nostra societat. Així doncs, mirar de reparar els teixits danyats per aquests problemes podria beneficiar moltíssimes persones, i aquests investigadors, que ja havien treballat anteriorment en aquest camp, van mirar de desenvolupar un tractament que es pugués administrar just després d’un atac de cor.
Això volia dir desenvolupar un material que fos possible d‘introduir als vasos sanguinis al mateix temps que altres tractaments, com ara una angioplàstia o un ‘stent’, o bé que es pugués injectar per via intravenosa. Aquesta darrera opció va ser l’escollida perquè aprofitant el torrent sanguini, es pot dur el biomaterial a teixits de difícil accés, on la sang ja arriba de manera normal. A més, fer-ho així també ajudaria a que el biomaterial es distribuís de manera homogènia pel teixit danyat.
Partint d’un hidrogel que havien desenvolupat anteriorment, el van processar fins que van obtenir un gel sec en pols que, combinat amb aigua estèril, resulta en un biomaterial que es pot injectar per via intravenosa. A les proves en ratolins, però, es van trobar amb un comportament que no s’esperaven.
Resultats inesperats que obren moltes possibilitats
La teoria era que el material havia de passar pels vasos sanguinis i al teixit perquè, després d’un infart, hi ha esquerdes entre les seves cèl·lules endotel·lials. El que va passar, però, és que es va adherir a aquestes cèl·lules, tapant les esquerdes i accelerant la reparació dels vasos, reduïnt la inflamació. En provar el mateix en un model porcí d’atac de cor, més semblant a l’humà, va passar el mateix. A partir d’aquí, van repetir l’experiment en ratolins models de lesions cerebrals i hipertensió arterial pulmonar, amb un èxit semblant.
Així doncs, els resultats de l’estudi no només obren la possibilitat de tractar lesions difícils del cor sinó en altres òrgans i teixits de difícil accés. És per això que han posat en marxa els procediments pertinents per fer les proves en humans el més aviat possible i veure si, d’aquí poc, hi ha una altra eina fàcil d’emprar i efectiva a l’abast dels metges que pugui ajudar milions de persones arreu del món cada any.
