Un nou avenç en l’ús de fags, virus que ataquen patògens bacterians, ha aconseguit que aquestes teràpies siguin encara més efectives. En un article publicat a ‘Nature Biotechnology’, un equip de l’empresa danesa SNIPR BIOME explica com, gràcies a l’edició genètica, ha desenvolupat un nou fàrmac molt prometedor i que, actualment, es troba en fase d’assaigs clínics.
Cal precisió a l’hora de combatre els bacteris
Els antibiòtics d’ampli espectre són compostos tòxics per a tots els bacteris i que, si bé eliminen els que són perjudicials, també ho fan amb els bons, com ara els que formen el nostre microbioma. Així doncs, la precisió és una necessitat, per tal d’eliminar només els organismes problemàtics sense afectar la resta, que juguen un paper molt important en la nostra salut.
En aquest cas, s’ha dissenyat un medicament pensat per a persones amb càncers de la sang. La quimioteràpia que es fa servir en aquests casos no només redueix les defenses del cos sinó que també augmenta la permeabilitat intestinal, de manera que si alguns bacteris passen de l’aparell digestiu a la sang, no els poden combatre. De fet, entre un 15 i un 20% dels pacients que pateixen una infecció d’aquest tipus moren. Molts d’ells, a més, pateixen infeccions per ‘E. coli’, un bacteri que, sovint, ha desenvolupat resistència a les fluoroquinines, els antibiòtics més emprats en aquests casos.
Edició genètica per augmentar l’eficàcia del tractament
La solució que proposa aquest fàrmac és fer servir bacteriòfags modificats genèticament. Després de seleccionar d’entre virus que infecten una gran varietat de soques d”E. coli’, es van modificar perquè tinguin gen que codifiquin el sistema d’edició genètica CRISPR i també l’ARN necessari per actuar en una sèrie de gens claus del bacteri, un mètode que s’ha vist que frena el desenvolupament de resistències.
Aquests virus, que poden emmagatzemar-se de manera estable durant cinc mesos i que no afecten cap altre dels bacteris que viuen als nostres intestins, ha estat provat en animals per via oral i no s’ha observat cap efecte advers. A més, els experiments van demostrar que pot reduir la quantitat d”E. coli’ present a l’organisme i que, dels que van sobreviure, cap d’ells no va desenvolupar resistència al fàrmac.
Una nova esperança contra la resistència als antibiòtics
Així doncs, i a l’espera dels resultats dels assaigs en humans, aquest medicament, batejat com a SNIPR001, podria ser una esperança per a moltes persones que pateixen càncers de la sang, concretament dels glòbuls vermells, però també suposa una passa més en el desenvolupament de teràpies basades en bacteriòfags que redueixin la nostra dependència d’uns antibiòtics cada vegada menys efectius.
