Un equip d’investigadors xinesos afirma que ha fet un avenç molt important en el desenvolupament d’una píndola d’insulina per a diabètics. En un article publicat a la revista ‘ACS Nano’, expliquen com han aconseguit resultats prometedors en les proves en rates d’una pastilla que, fent servir ‘micromotors’ químics, aconsegueix dur la insulina allà on cal sense necessitat de fer servir injeccions o una bomba.
Un tractament que gairebé no ha canviat en un segle
Els milions de persones arreu del món que pateixen diabetis necessiten la insulina per viure. A diferència de la majoria de medicaments, però, aquest no es pot administrar per via oral sinó que ha de ser injectada sota la pell, per compensar el fet que el seu organisme no produeix insulina o en produeix poca i, per tant, no poden regular els seus nivells de sucre en sang.
Tot i que la insulina sintètica fa més d’un segle que existeix, la forma d’administració no ha canviat, resultant en un tractament que pot ser dolorós i molest i que no ajuda a que els pacients s’administrin les dosis adients en els moments que toca. Poder prendre’s la insulina amb una píndola seria perfecte, però l’estómac la destrueix abans que pugui ser absorbida pels intestins i arribi a la sang.
Un nou mètode
Fins ara, els intents fets en aquest sentit es basaven en protegir la insulina dels àcids de l’estómac però, després, depenien que l’hormona s’escampés sola per les cèl·lules del còlon, cosa poc eficient. Ara, però, els investigadors han creat una ‘robo-càpsula’ que fa servir ‘micromotors’ químics per entregar la insulina al còlon de manera segura i efectiva, travessant la capa de mucosa de l’intestí.
Aquestes píndoles es fabriquen cobrint micropartícules de magnesi amb una capa d’una solució que conté insulina i una altra de liposomes. Després es barregen amb bicarbonat i es comprimeixen en petites pastilles d’uns 3mm de llargada, que es recobreixen amb una solució esferificada de midó que les protegeix dels àcids de l’estómac. Un cop arriben al còlon i es desfan, les micropartícules de magnesi reaccionen amb l’aigua i creen bombolles d’hidrogen, que fan de motor que empeny la insulina cap a les parets de l’intestí, on s’absorbeix.
Resultats prometedors
Les proves en rates han demostrat que aquestes pastilles poden reduir els nivells de glucosa en sang durant més de cinc hores i a uns nivells gairebé tan baixos com els que s’aconseguirien injectant la insulina. Així doncs, tot i que caldrà continuar treballant, els investigadors consideren que han fet una passa molt important cap als tractaments contra la diabetis basats només en injeccions, apropant una alternativa molt més còmoda i que podria millorar la salut dels pacients.
