En una operació pionera, un cirurgià ha aconseguit implantar una orella externa impresa en 3D en un laboratori. L’organ va ser construït per l’empresa nord-americana 3DBio Therapeutics, que ha anunciat l’èxit de l’operació en una nota de premsa. L’orella va es va crear a partir d’un cultiu de cèl·lules de la mateixa pacient, fent-la simètrica a l’altra.
La importància d’aquest avenç rau en què, fins ara, les orelles implantades s’havien de crear a mà, de manera que aconseguir fer-ho amb una impressora accelera molt el procés. A més, haver aconseguit crear una orella mitjançant aquest procediment pot fer que s’inverteixi més en aquesta tecnologia i les seves aplicacions mèdiques, és a dir, a la medicina regenerativa.
Una pacient amb un defecte congènit
La pacient, de 20 anys, havia nascut amb un defecte congènit anomenat micròtia, que fa que les dues orelles externes no es desenvolupin o ho facin de manera parcial. Tot i que no suposa un problema per sentir-hi, sotmet els infants que ho pateixen a una pressió psicològica i social molt gran, i és per això que sovint s’acaba recorrent a la cirurgia.
Fins ara, els metges obtenien el cartílag del mateix pacient, sovint de les costelles, i el feien servir per construir una orella nova. El mètode d’impressió 3D, doncs, podria reduir molt els riscos. En aquest cas, els científics de 3DBio van fer un model tridimensional per ordinador de l’altra orella de la pacient, van fer un cultiu de cèl·lules vives i les van posar en una mena de ‘biotinta’ feta de col·lagen, que la impressora va fer servir per crear la nova orella, que es va cobrir amb una capa biodegradable per protegir-la mentre es generava el cartílag.
Una primera passa per a una tecnologia que pot canviar la medicina
Pel que fa a la implantació en sí, l’operació és la mateixa que amb les orelles que s’implantaven fins ara, de manera que no hi havia cap risc més. Així doncs, podríem ser davant d’una primera passa molt important en el camp de la medicina estètica i també de la regenerativa, ja que aquest tipus de processos es podrien aplicar, amb el temps, a parts del cos que compleixin funcions més complexes. Tot i que les orelles tenen la funció de canalitzar el so, al cap i a la fi, són una part del cos relativament senzilla. No obstant això, el desenvolupament d’aquest camp podria donar grans sorpreses durant els propers anys.
