Inventen una mà robòtica inflable, barata i amb una sensibilitat molt fina

Permet als amputats donar la mà, acariciar un gat i altres funcions delicades, a més de pesar molt poc, ser tova i elàstica i de baix cost

A tot el món hi ha més de cinc milions de persones a qui han amputat algun dels membres superiors, i per a ells els prostètics han estat una gran ajuda que ha millorat molt la seva vida. Més enllà de les mans símplement cosmètiques, hi ha cada cop més neuroprostètics, membres biònics que es connecten als nervis residuals dels músculs i fan els moviments que pretenien fer. Aquests, però, són molt cars i, a més, tenen esquelets de metall i motors elèctrics que els poden fer molt rígids i molt pesants. Aquí és on entra un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (Estats Units) i la Universitat Jiao Tong de Xangai (Xina), que han creat una mà prostètica inflable, suau, lleugera i que podria costar molt poc.

El projecte, presentat en un article a ‘Nature Biomedical Engineering’, mostra com els amputats que l’han provat poden dur a terme activitats com ara beure vi, abocar suc d’un brick, acariciar un gat… tan bé com amb un neuroprostètic rígid i, en alguns casos, fins i tot millor. Dissenyat per tenir una resposta tàctil, aquesta mà ha aconseguit restaurar aquesta sensació primitiva als membre residuals dels voluntaris que l’han provat. A més de tot això, la nova mà és sorprenentment resistent, i es recupera ràpidament fins i tot si rep una martellada o li passa un cotxe per damunt. A diferència dels milers d’euros que pot costar una neuropròtesi rígida, els components d’aquesta mà costen uns 470€, cosa que obre una porta a restaurar la mobilitat de totes aquelles persones que, fins ara, no se’n podien permetre una. Així doncs, el seu potencial és enorme.

El material de què està fet és tou i elàstic i la mà té cinc dits que semblen globus, units per fragments de fibra que simulen les articulacions dels ossos reals, i un palmell imprès en 3D. En comptes de controlar cada dit amb un motor elèctric, aquesta pròtesi fa servir un sistema pneumàtic per inflar els dits i doblegar-los, amb una petita bomba i unes vàlvules que es poden dur a la cintura, fent que pesi molt menys. El programa que les controla coneix cinc maneres habituals d’agafar coses, com ara amb dos o tres dits, tancar el puny o posar el palmell en forma de recipient. Així doncs, la ma rep les senyals elèctriques de les cèl·lules residuals del membre amputat i descodificar-los per triar la posició més adient per al que intentava fer.

Una de les grans novetats d’aquest neuroprostètic és que té uns sensors de pressió a les puntes dels dits que emeten senyals elèctrics en funció de la pressió rebuda i els transmeten al membre residual perquè l’usuari la pugui “sentir”. Amb tot plegat, els voluntaris, amb un entrenament de només quinze minuts, van podr girar pàgines, escriure amb un llapis, aixecar objectes pesants i també agafar-ne de fràgils com ara maduixes o pa. També van poder menjar diversos tipus d’aliments i manipular objectes com ordinadors portàtils, ampolles, martells, donar la mà a altres persones, tocar una flor o acariciar un gat.

Els investigadors ja han iniciat els tràmits per registrar la patent mentre treballen en millores de les seves prestacions i alhora fer-lo més adient per a la producció en massa, amb l’objectiu de posar-lo a la venda ben aviat.

Nou comentari